Snatam Kaur en concert

Impressionant concert d'Snatam Kaur aquest divendres a Barcelona. Jo encara no sé captar prou bé les energies que es mouen en aquests tipus de concerts, però tan sols sé que més de la meitat de l'estona vaig estar amb pell de gallina. Un ambient, unes veus i un so excepcionals que van fer connectar més de 2.ooo persones en un sol món durant més de dues hores de concert. A l'entrada i sortida molta gent saludant-se amb llargues abraçades ja donava a entendre el món en el que estàvem. Quantes coses estic aprenent aquest any...

Peri-Quito

El periquito! Ara que no sé si és en Peri o en Quito... ja m'ho diran els nens quan tornin a buscar-lo...

Records

Un petit doble record....

Tal dia ha fet un any

Avui fa just un any que vaig crear aquest bloc. En un principi va servir de vàlvula d'escapament per pair tota una sèrie de circunstàncies que a hores d'ara ja van quedant enrera. Després de l'estiu del 2008 va acabar arribant l'estiu del 2009 i gairebé gairebé aquest també ja ha passat. Moltes coses han canviat durant aquest temps, móns nous s'han creuat pel camí, experiències noves, noves situacions que m'han ajudat a entendre les coses, sobretot les no tant bones, d'una altra manera. Apa doncs, comença el segon any de bloc, si és que tinc idees per posar-hi...

Puta carretera de la vergonya

Ja ho sé, no es poden dir paraulotes, però avui he sapigut què és ser víctima d'aquesta ditxosa carretera, que fem cada dia i que no podem evitar. Espero, desitjo i confio que tot acabi amb un espant i que no surtin conseqüencies, el cotxe ja s'arreglarà.

Mentalització

Últimes hores de vacances, fins al setembre que n'arribaran més. Fa molta mandra pensar en la tornada però jo em pregunto... si em toqués la loteria i em caigués del cel per exemple un milió d'euros... voleu dir que no tornaria a treballar?

Amb un nus a l'estòmac

No hi puc deixar de pensar. Ahir van morir quatre bombers i dos més van resultar greument ferits mentre treballaven intentant d'extingir el foc de l'Horta de Sant Joan. Aquesta tragèdia ha afectat molt properament a un membre de la nostra família que ha perdut a un dels seus companys de feina mentre que un altre és un dels ferits. Simplement esgarrifós. Això podria haver passat a qualsevol i només pensar-ho se'm posen els pèls de punta.

Segurament sigui cert

"Malgrat que res no canviï, si jo canvio, tot canvia." (Honoré de Balzac)

Feia molt de temps que no escreia cap frase en forma de reflexió al bloc, però avui aquesta en concret m'ha cridat l'atenció... serà que començo a entendre el que vol dir?

Tic, tac, tic, tac, tic, tac...

A veure si m'hauran d'acabar pagant el viatge a London a mi.... Ja veig a venir que no serà així... però en ment està!

Proper llibre de lectura

Aquest és un llibre que m'han recomanat i que sense buscar-lo em va caure a les mans diumenge passat. Ara la pregunta és: ja seré capaç de llegir-lo? (interessant pinta, però...)

Massa complicat per a mi...

Barrejant, barrejant, així vaig deixar el cub:

I al cap de tan sols poc més de dos minuts (cronometrats) algú el va tornar a deixar així:

J. ETS UN CRACK!

pd... el que dóna de si buscar la resolució per internet i practicar durant només una setmana!!

Per molts anys, princeses!

El meu escrit número 100 va dedicat a les petites. Avui han fet el seu primer anyet! Per molts anys, princeses!

Els Àngels 2009

A deu minuts de l'arribada després de gairebé dues hores i mitja de caminada:

- M: Em sembla que ens hem equivocat de camí.

- A: Com ho saps?

- M: Perquè aquest camí està ple de teranyines.

Efectivament, per segon any consecutiu ens hem tornat a equivocar de camí just a la última drecera.

Així i tot hem arribat vives al santuari després de creuar-nos amb un bon grapat de ciclistes i un ramat de xais, hem anat a posar un ciri a la Mare de Déu, hem fet un toc, hem mandrejat durant dues hores, hem dinat, i amb l'estòmac ben ple (algunes de l'esperat arròs) hem tornat a baixar. En total més de quatre hores de caminada que acabaran de ben segur en agulletes i algun nas vermell per culpa del sol...

Per què?

Per què contra més es vol deixar el passat enrera més proves et posa la vida?

Prou malsons!!!

Qui és qui?

La resta té un passe... (tinguent en compte que van escriure els noms en idioma estranger) però Marichel? En quin idioma està escrit aquest nom?

Autoreflexió

Estic inquieta. Aquesta ha estat una setmana força estressant. M'he passat bona part d'aquests dies tornant a posar l'habitació de casa els meus pares a lloc després d'haver muntat un armari nou que m'ha obligat a capgirar-ho absolutament tot. Un armari nou, aquí està la qüestió. Mentre l'omplia (a part d'esgarrifar-me del piló de coses que una arriba a acumular durant la vida) no em parava de fer la ditxosa pregunta: què estic fent? No hauria d'estar omplint l'armari del meu pis i no el de casa dels meus pares? Suposo que seria el més lògic... però de moment no acabo de veure'm fent el pas, i lo pitjor de tot, estic segura que canviant tan sols aquest aspecte de la meva vida podria provocar canvis en molts d'altres. Tot plegat, una simple reflexió en veu alta que espero que amb el temps sigui el nou pas cap a un canvi definitiu.

Apufffffffff

NO PUC MÉS (i el que em queda...)

Endeniva endevinalla...

A on vam anar a sopar ahir per mil·lèssima vegada en els darrers temps? Millor que passem de les hamburgueses a les amanides que si no acabarem tots fets una bola!!

Ais...

Només fa tres dies que no veig a les pekes i al germanet i ja els trobo a faltar! a veure veure si al final l'E. no acabarà ni reconeguent a la padrina...

Espectadors de la vida...

... dels altres!!

El que pot donar de si observar la gent en un diumenge tarda...

Conclusió: tothom o es casa o procrea, perquè de parelles i mainada el món n'està ple! (o no)

En Pelusín

Pelusín: gatet poruc i enorme resident a Montgat.
Pobre animaló... va tardar més de mitja hora a acostar-se a nosaltres... Tant antisocial tampoc dec ser, no??

Ens n'anem a Madrid!!

El pack de 6 se'n va a Madrid!!

Stk... comença a mentalitzar-te que agafaràs un avió... ;)

De nou: moltes, moltes gràcies!!!

Ara sí... Girona Temps de Flors!

Aquest any una mica més i se'ns acaben els dies per anar a veure les flors. Avui ha estat un dia de guiri total. Matí de compres (fallides...), al migdia dinar al BescanÒni (però m'he equivocat a l'hora d'escollir el segon plat...) i a la tarda a veure les flors (amb anotació inclosa en un llibre de visites) i de compres de supermercat (que demà la liarem... si més no a la cuina!). Un dia cansat però ben aprofitat del qual en deixo aquesta imatge...

Les nostres begudes

Si haguéssim fet aquesta fotografia ara fa més o menys un any hi haguéssim afegit la coca cola sense cafeïna... (avui sí: que dura és la vida!)

Girona Temps de Flors... o no!

Dissabte passat va començar l'edició d'aquest any del Girona Temps de Flors. Amb ganes, vam començar el recorregut enfilant la pujada de la catedral. Amb prou feines haviem vist uns quants patis quan de cop vam haver de canviar els plans. Motiu? Aquest:

Conclusió: entre una cosa i altra se'ns va fer tard... i les flors i les fotografies han quedat pendents per aquest divendres...

Quina sort tinc de tenir-vos, moltes gràcies!!

A tots els propietaris d'aquests peus i sabates (excepte dels meus, of course!) i dels que en el moment d'aquesta fotografia no hi ereu però que ja sabeu qui sou, MOLTES GRÀCIES PER AQUEST TANT BONIC DIA QUE M'HEU REGALAT!! Un petó gegant per tots 8!!

Sorpresa i "covardia"

Setmana dura amb final estrany. Ja deu tenir raó ja un dels companys de la sessió de Kirtan d'aquesta tarda... m'ha dit tres vegades que sóc una "cobarde"... i em pregunto si serà per això que en aquests moments tot em sembla així...:

(Repeteixo perquè cada vegada estic més convençuda que així és: res passa per casualitat.)

L'aneguet lleig

o maco!

Això sí que és un luxe...

Aix... què faria jo sense els meus cafès!!

Peuet, peuet

Ja sé de quin color et pintarem les ungles el proper dia que vinguem a invair-vos casa vostra!! (ara que no seré pas jo qui te les pinti...) Cuideu-vos molt i que la recuperació sigui ben ràpida! :)

Romaní, lavanda i menta

Romaní, lavanda i menta.

Raspalls de dents

Ara farà un parell de mesos que van posar un "magatzem" de grues en un polígon industrial que es troba en un dels trajectes que faig habitualment. Aquests trastos em van cridar molt l'atenció i els vaig batejar com "Raspalls de dents".

Màquina expenedora de llet

Avui hem anat a provar aquest nou invent de la màquina expenedora de llet. Després d'un minut d'aturdiment (això de les màquines no ha sigut, ni és, ni serà mai el meu fort) i de crear una cua de quatre persones darrera nostre hem aconseguit un litre (tot sigui dit, a preu d'or) de la llet dels pagesos de Campllong que venen a través de la màquina expenedora del mercat de Salt. Llàstima que no es pugui vendre llet fresca, però la veritat és que prou bona ha sortit. Ara a tornar-hi... tot sigui per ajudar als pagesos de la provincia!

Frase per tenir-la present

"Tot allò que la teva ment pot concebre i creure, també ho pots aconseguir." (Napoleon Hill)

"Bona nit, Júlia"

Dia de tornada a la feina després de sopars, brunyols, fondues de xocolata... Dia llarguet però molt ben aprofitat. Després de dedicar una hora extra a l'empresa (sense cobrar-la) he arribat a casa just per dinar i anar a veure les petites, que ja feia massa que no veia. Després corrent cap a Girona, cap a la presentació del "Bona nit, Júlia". El "Bona nit, Júlia" és el tercer llibre de "Premis literaris, S.L." l'escriptor dels quals felicito desde aquí, perquè la presentació ha estat genial, plena de paraules boniques que serveixen per explicar fins i tot les situacions més doloroses. Ara a fer créixer l'empresa, que després del tercer llibre premiat segur, segur, segur que ben aviat arribarà el quart! :)

Sopar, sopar....?

Pregunta: quin és el sopar ideal si la teva germana et convida a sopar a casa seva?

Resposta: un bol de llet (desnatada) amb cereals (de règim) i cafè (per sort no descafeinat).

I tot per no embrutir una paella per escalfar menjar preparat!!!

Aquesta me l'apunto... El pròxim cop que la convidi a sopar jo a ella que es prepari...

Avui festa local

Com m'agrada el dia que haig de penjar aquest cartellet d'"avui festa local" a l'oficina, i més si va acompanyat d'un cap de setmana. De fet ja començo a necessitar vacances de veritat. Els papers ja es tornen a acumular i ja no veig pas res massa clar. Ara per ara millor un descans que dilluns serà un nou dia! Ara a començar el cap de setmana, demà de sopar i concert... (sort que les accions del Santander han revifat una mica...)

L'oportunitat

"I quan penses dur a terme el teu somni?
-va demanar el Mestre al seu deixeble.
Quan tingui l'oportunitat de fer-ho.
-va respondre.
El Mestre li contestà:
-L'oportunitat mai no arriba. L'oportunitat és aquí..."

(Anthony de Mello)

Per pensar-hi...

Pessimisme/optimisme

"Un arquer volia caçar la Lluna. Nit rere nit, sense descans, llençava les seves fletxes cap a l'astre. Els veïns van començar a riure-se'n. Inmutable, va continuar llançant les seves fletxes. Mai no va arribar a la Lluna, però va esdevenir el millor arquer del món." (Alejandro Jorodowsky)

Conclusió: lo impossible, impossible és. Ara bé... mai se sap... a lo millor algun dia la vida regalarà alguna agradable sorpresa!

Senyals

Va voler dir alguna cosa escoltar al mateix moment en dos emissores de ràdio diferents Antònia Font i Els Pets...? I parlar d'un viatge a Londres i veure passar una hostessa de Ryanair pel carrer...? Jo diria que sí!

Aquest any què toca?

Bé... avui algú m'ha preguntat què plantaria aquesta primavera a les jardineres del pis i la veritat és que encara no en tinc ni idea. Què seràn... maduixes com l'any passat? o castanyes? o carbasses? ;)

Autoconsell

Autoconsell: si no vols pols no vagis a l'era, però si tot i això encara ets massoca recorda que... la curiositat va matar al gat!!

No n'aprendré mai...

Dia estrany

Quin dia més estrany. Serà el temps? No ho sé pas, però avui tot plegat ha estat una barreja de sensacions i històries que no porten enlloc.

Primer m'apugen descaradament el cafè amb llet del matí (25 cèntims, que al llarg de la setmana representa pagar un cafè amb llet de més... ) Després vaig al tècnic a buscar el portàtil que s'havia mort i pel que es veu per ressucitar-lo només havia de treure la bateria i tornar-la a posar (per sort no m'ha cobrat res i com que el noi era molt amable tampoc m'ha tractat gaire de tonta...). Més tard vaig a buscar entrades pel teatre per tota la colla i resulta que estàn agotades (ja me sap greu... però hem tingut mala sort, o no hem tingut sort, o no havia de ser, o a lo millor se'ns presenta un plan millor, mai se sap...). I en tornar de comprar del Mercadona va i se'm presenta el dilema del dia i amb el pas que vaig de la setmana i tot (en fi serafí, ja ho diuen que el món dóna moltes voltes i que tot torna. I jo que em negava a admetre-ho...).

Apa, prou paranoies per avui!

Brbrbrbr...

Només sé que no sé res... Apa, per avui una frase com el meu estat d'ànims, i com el dia, vaja. Brbrbrbr........

D'on no n'hi ha, no en raja

No sé perquè però amb determinades coses la intuició no em sol fallar. Cert que majoritàriament són coses negatives peròooooo, sense entrar en detalls, ha tornat a passar: d'on no n'hi ha, no en pot rajar! Prou d'esperar respostes, realment no val la pena barallar-s'hi (mentalment, of course!).

Si vols, pots!

"En el teu interior tens la divina capacitat de manifestar i atraure tot el que necessites o desitjes." (Wyner Dyer)

Frase per començar amb energia el cap de setmana: si vols, pots!

Cotxe-tortuga-gris

Dos dies seguits trobant-me el mateix cotxe-tortuga-gris per la carretera tornant de la feina cap a casa a quarts de quatre de la tarda. Quines coincidències, i més tinguent en compte que me l'he trobat també en altres ocasions. La diferència d'ahir en avui és que ahir una mica més i provoca un accident entre quatre cotxes, entre ells el meu, dos vàren topar i el cotxe-tortuga-gris i el meu es van salvar de miracle. Aquests cotxes tortuga són més perillosos que els bólidos que t'adelanten en un microsegon. A veure, veure si hauré de fer com cert company de feina que marxava a les tres menys deu amb l'excusa que sempre es trobava al mateix tractor per la carretera...

Coses en comú

Parlant, parlant ens hem adonat que ma germana i jo desde que ens vam comprar els pisos, cada vegada tenim més coses en comú a banda dels pares i la familia, és clar! A veure fent un repàs ràpid... tenim el mateix pis (una a l'escala A, l'altra a l'escala B), el mateix sofà (una vermell, l'altra beig), la mateixa nevera (una gris, l'altra blanca), les mateixes cadires (una blanques, l'altra taronges i verdes), el mateix matalàs (aquí no hi ha distincions), el mateix armari (cadascuna al seu estil però al cap i a la fi iguals), el mateix sac de dormir (blau), uns mateixos texans (tot i que ella està feta un filiprim i òbviament li queden infinitament millor), el mateix mòbil (una blanc, l'altra gris), el mateix portàtil (uns Toshiba que ara per ara encara sobreviuen), la mateixa marca de cotxe (la gran un model més gran, la petita un model més petit), a sobre a totes dues se'ns han fos els llums del cotxe la mateixa setmana, pesem el mateix (amb 10 cm d'alçada de diferència... mala sort per mi jeje), anem al mateix curset de cuina, som padrines de dues germanetes bessones, i així anar fent... Això si, del que més contenta estic és de tenir la mateixa colla! O sigui, que si o si, li toca aguantar-me per nassos... :P

pd...... a veure qui ho tradueix... "A P L P" ;)

Una cançó pel dia d'avui

El tren de mitjanit (Sau)

Sovint em sento atrapat

pel meu propi malson

i tinc ganes de cridar

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut

pintant "graffities" en les seves parets.

Molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat

quan em veig en el mirall

no en tinc prou amb somniar,

necessito desfer-me d'aquest pes

que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant

la llegenda d'un vell mariner.

Molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat

si vius al núvols i estàs deprimit

si la boira ja t'ha acompanyat

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo

és bo saber que no estem sols,

això és bo.

No sempre s'està de sort

no sempre trobaràs el mar

darrera el port.

Hi ha Julietes buscant Romeos

hi ha princeses que busquen dolor.

Si tens el cor solitari

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Aquesta cançó ha sonat avui per la ràdio, cap millor pel dia d'avui.

La Bona Sort

No m'ha agradat massa aquest llibre tot i que el significat és prou bo. Aquí deixo un parell de frases per la reflexió que m'han cridat l'atenció:

- Són molts els que volen tenir Bona Sort, però pocs els que decideixen anar-la a cercar. (La meva traducció: menys queixar-se i més actuar).

- Si ara no tens Bona Sort potser sigui perquè les circunstàncies són les de sempre. Perquè la Bona Sort arribi, convé crear noves circunstàncies. (La meva traducció: les coses no passen per art de màgia).

Les casualitats no existeixen

Les casualitats no existeixen i aquest cap de setmana ha quedat demostrat. Cap de setmana mogudet, sopar divendres, sopar dissabte, dinar diumenge. Tot i així la tarda-vespre-nit del dissabte va ser diferent a la d'un cap de setmana habitual. Gent diferent, un lloc diferent. Havia de ser així i per sort així va ser. El fet en sí no té més importància i per tant prefereixo ignorar-lo, però cada vegada estic més convençuda que tot passa per alguna cosa i el propòsit amb el qual començo aquesta nova setmana és buscar i trobar el sentit a aquelles petites coses que passen constantment i que poden ajudar a donar un gir al rutinari dia a dia. Segueixo en el procés que vaig començar aquest setembre (més de cinc mesos barallant-me) cap a un canvi de xip definitiu.

No ho entenc

No ho entenc... treballo en un poble petit, i petit vol dir de només 2.000 habitants, però em sembla a mi que són els 2.000 habitants amb més mobilitat geogràfica d'aquest planeta. Que una va a passar el dia a Barcelona, allà s'hi troba algú del poble, que una va de festa per Girona, allà també hi ha segur algú del poble, que una s'apunta a un curs de cuina, el cuiner també és del poble! Repeteixo... no ho entenc, no ho entenc i no ho entendre mai! Tan costa no veure els clients de l'oficina per tot arreu??

El propòsit de cada diumenge

Bé, ja hem passat el cap de setmana i estrenem nou mes. Moment ideal per aplicar aquella frase que porto anys i anys i anys repetint cada diumenge: "demà règim"! A veure si serà veritat...

I encara no arriben les vacances...

Un dia llarg el d'avui, després de treballar fins les vuit hem anat a fer l'entrepà i ara tot just arribo a casa. Només pensar que en menys de deu hores he de tornar a l'oficina... casi que m'estressa. Demà divendres i final de mes, una de les combinacions perfectes per anar de bòlit tot el matí. Mandra em fa només pensar-ho. En fi, si ho deixo dit per escrit igual em mentalitzo més, no? :)

No hi estic d'acord

"El noranta per cent de l'èxit consisteix senzillament en insistir." (Woody Allen)

Això deu ser un acudit, no...? I es suposa que l'altre 10 per cent és sort?

Problemes logístics

Doncs sí, ahir diumenge va ser un dia de vàris problemes logístics als pisos. El meu es queda en l'incògnita perquè massa "agradable" no va ser, però el de la germana és de campionat. Això de deixar les claus posades al pany i tancar la porta amb les claus dins et pot portar algún desingust, sobretot si és diumenge i has de fer aixecar al "cerrajero" (tal com diu ella) del llit... 90 euros va costar la broma, 90 euros per fer un sol clic! Jo em vull fer "cerrajera"! En fi... que no hi ha res millor a fer un diumenge matí que dormir...

Frase absurda

Aquí una frase força comentada aquestes últimes setmanes: "A mi en aquesta vida no em toca viure-ho". Serà cert...?

Existeixen realment els dobles?

Totalment convençuda que sí! Avui ha quedat demostrat, hem vist el doble del primito C. (o sea que existe un chico igualito a ti corriendo por Girona, como me hubiera gustado que hubieras sido tu!!)

Punt d'inflexió?

Final de setmana. Avui han passat tres coses que espero siguin el començament d'una època millor:

- un petit canvi a la feina (ara ja tinc targeta de presentació i tot...)
- un petit canvi amb l'àvia (almenys avui hem tornat a baixar les escales)

- la pèrdua de l'últim lligam amb el no res... (això ja sense comentaris)

Ara a començar el cap de setmana, demà cap a Barcelona!
A veure què ens depara el futur...

Parlem-ne ben clar

Sopar de Reis de colla. I passen les setmanes i tot i haver estat molt bé tots nou a mi encara em queda per omplir el buit que va deixar el desè. Simplement la vida fa que la gent trii camins diferents però a vegades acceptar-ho costa molt més del que un voldria. A vegades simplement queda l'opció de poder recordar els bons moments i això és el que pretenc amb aquest escrit. Res més, les coses són com són i no s'hi pot fer res.

- Anècdota del dia (1): el camí més curt per arribar de Platja d'Aro a casa és passant per Fornells, eh que si germaneta? i això que tenia controlat el camí... santa paciència! ;)

- Anècdota del dia (2): ja tenim mascota! pato o ànec... o el que sigui, però un animalet groc de plàstic que fa de ràdio-termòmetre!