I encara no arriben les vacances...

Un dia llarg el d'avui, després de treballar fins les vuit hem anat a fer l'entrepà i ara tot just arribo a casa. Només pensar que en menys de deu hores he de tornar a l'oficina... casi que m'estressa. Demà divendres i final de mes, una de les combinacions perfectes per anar de bòlit tot el matí. Mandra em fa només pensar-ho. En fi, si ho deixo dit per escrit igual em mentalitzo més, no? :)

No hi estic d'acord

"El noranta per cent de l'èxit consisteix senzillament en insistir." (Woody Allen)

Això deu ser un acudit, no...? I es suposa que l'altre 10 per cent és sort?

Problemes logístics

Doncs sí, ahir diumenge va ser un dia de vàris problemes logístics als pisos. El meu es queda en l'incògnita perquè massa "agradable" no va ser, però el de la germana és de campionat. Això de deixar les claus posades al pany i tancar la porta amb les claus dins et pot portar algún desingust, sobretot si és diumenge i has de fer aixecar al "cerrajero" (tal com diu ella) del llit... 90 euros va costar la broma, 90 euros per fer un sol clic! Jo em vull fer "cerrajera"! En fi... que no hi ha res millor a fer un diumenge matí que dormir...

Frase absurda

Aquí una frase força comentada aquestes últimes setmanes: "A mi en aquesta vida no em toca viure-ho". Serà cert...?

Existeixen realment els dobles?

Totalment convençuda que sí! Avui ha quedat demostrat, hem vist el doble del primito C. (o sea que existe un chico igualito a ti corriendo por Girona, como me hubiera gustado que hubieras sido tu!!)

Punt d'inflexió?

Final de setmana. Avui han passat tres coses que espero siguin el començament d'una època millor:

- un petit canvi a la feina (ara ja tinc targeta de presentació i tot...)
- un petit canvi amb l'àvia (almenys avui hem tornat a baixar les escales)

- la pèrdua de l'últim lligam amb el no res... (això ja sense comentaris)

Ara a començar el cap de setmana, demà cap a Barcelona!
A veure què ens depara el futur...

Parlem-ne ben clar

Sopar de Reis de colla. I passen les setmanes i tot i haver estat molt bé tots nou a mi encara em queda per omplir el buit que va deixar el desè. Simplement la vida fa que la gent trii camins diferents però a vegades acceptar-ho costa molt més del que un voldria. A vegades simplement queda l'opció de poder recordar els bons moments i això és el que pretenc amb aquest escrit. Res més, les coses són com són i no s'hi pot fer res.

- Anècdota del dia (1): el camí més curt per arribar de Platja d'Aro a casa és passant per Fornells, eh que si germaneta? i això que tenia controlat el camí... santa paciència! ;)

- Anècdota del dia (2): ja tenim mascota! pato o ànec... o el que sigui, però un animalet groc de plàstic que fa de ràdio-termòmetre!