Silencis inexplicables

Preguntes en busca de respostes. Passos cap endavant que queden novament aturats. Alguna cosa estic fent malament. Tan sols necessito una resposta, sigui la que sigui, ja no demano res. Qualsevol cosa menys un silenci inexplicable...

De color groc!!

A la que vam veure ahir només li falten les floretes...

Ens estem fent grans

Ens estem fent grans. L'edat no perdona i ahir va quedar ben demostrat. L'edat et fa dir coses que no hauries dit ni per casualitat als 18 anys, l'edat et demostra que les prioritats van canviant i que una va aprenent a lluitar pel que realment vol, l'edat et demostra que cadascú va trobant de mica en mica el seu camí, l'edat et demostra que hi ha gent que per més temps que passi sempre tindràs al teu costat, l'edat et demostra que cada dia pot ser un gran dia si així t'ho proposes i que ja no et pots permetre el luxe de deixar escapar moments pel simple fet de tenir mandra o voler-se amagar sota una taula. Gran dia el d'ahir!

Resposta inesperada

El telèfon mai ha estat el meu fort, no m'ha agradat mai gaire i moltes vegades escriure és molt més senzill que quedar-se travat sense saber què dir. Però, com sempre dic, tot el que un fa o deixa de fer té conseqüències, i en aquest cas la conseqüència ha estat una trucada. Què volia aquesta trucada? Doncs de moment encara no ho sé...

Descontrol

D'aquest escrit només en tinc clar el títol: descontrol. Així és com em sento en aquest moment. Tota la paciència acumulada en dies i fins i tot setmanes se n'ha tornat a anar a prendre vent. Poc més de nou minuts han fet falta per tornar a fer funcionar el meu estressat cervell a tot gas. No anem pas bé!

Sensacions

Després de a saber quants dies avui he tornat a trepitjar el meu pis. A part de que m'he trobat la nevera pitant i amb dos pius pampalluguejant (que, per cert, encara no s'han apagat), la sensació a l'entrar ha estat molt bona. Serà que és la primavera, el sol, el bon temps, les ganes de posar una mica les coses a lloc. La veritat és que he quedat gratament sorpresa. Per tots aquells qui vegada rere altra em pregunten perquè encara no hi visc continuo sense tenir resposta, però avui només em quedo amb la molt bona sensació que he tingut al passar-hi una estona aquest matí. Serà que, tot i que a vegades les coses no acaben de funcionar del tot, estic contenta!

Pensaments en veu alta

No heu tingut mai la sensació que l'heu pifiat, però pifiat de debó, i que no sabeu ben bé per on tirar perquè cap de les opcions possibles us acaba de convèncer? Doncs així estic jo últimament. A vegades penso que no n'hi ha per tant, que amb una mica de distància tot es calma, però quan aquesta distància s'escurça tot torna al seu estat inicial pur i dur, fins i tot més accentuat si cap. Per sort no sempre es tracta de coses dolentes, però s'hi converteixen quan es descontrolen. Només hi ha dues opcions, o oblidar-me definitivament del tema o actuar. Estic més decidida a actuar, però després dels passos fets fins el moment ja no sé massa per on continuar. Propera parada en el camí aquest diumenge. Que sigui el que hagi de ser. Llavors només em faltarà actuar tant coherentment com sàpiga. L'he ben pifiat.

Analitzant la situació...

Avui podriem dir que ha estat un dia de contrastos. Matí tranquil a la feina, dinar animat carregat de nervis i tarda de feina amb ganes de plegar ràpid. I el vespre? Doncs ha estat un vespre de dijous poc habitual, quedant amb grata companyia (almenys per a mi) i vivint una situació surrealista que s'escapa a les ja habituals nits de dissabte al bar de sempre. Tan de bo hi haguéssin excuses, però no, el poder de l'aigua diamantina m'ha superat! Ara a deixar passar dies a veure si se'm passa la tonteria...