dijous, 23 d’octubre del 2008

Brbrbrbr

Coses que podria fer aquesta tarda:
- Fer una supermigdiada (que la necessito)
- Anar a netejar el pis (bueno això encara no és tan estrictament necessari)
- Anar de compres (és urgent trobar uns texans per fires)
- Anar a veure les pekes (que s'estan convertint en dues boletes humanes)
- Desaparèixer a l'altra punta de món (la millor opcions de totes)
Però què hauré de fer? anar a treballar......... :(

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Somnis

Els teus somnis (Sopa de cabra)

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
on tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents? el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Suposo que deu ser veritat!

"Perquè pugui sorgir el possible, cal intentar una vegada i una altra l'impossible." (Hermann Hesse)
Ja n'és de complicat el món ja...

dissabte, 18 d’octubre del 2008

M'he estressat

Planning del dia:

Primerament fer l'esforç d'aixecar-me i baixar a la cuina a esmorzar.
Anar a l'espai a veure si trobo un jersei que ja sé jo que no trobaré.
Tornar a casa i passar-me pel pis a deixar un piló de coses (entre elles una taula...).
Dinar.
Arreglar-me per sortir altre cop de casa (planxes incloses).
Tornar a baixar a Girona per anar a donar un vol (caminar una mica, d'acord, però també anar a fer un cafè eh).
Tornar cap al poble i anar a fer l'entrepà.
Anar a teatre (això era la única cosa clara que ahir a la tarda sabia que havia de fer avui).
I suposo que després o un toc o anar directament a hivernar!

Em mentalitzo i m'aixeco! Bon dissabte a tothom!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

ohmmmmmmmmmmmm.....

"Kundalini yoga: un tipo de Yoga que ha demostrado en los últimos años y en todo el mundo su eficacia en dar una experiencia de vitalidad, serenidad y equilibrio. "
Experiència de vitalitat: un estrés...
Serenitat: no falta ni poc per aconseguir-la!
Equilibri: mentre no sigui a peu coix...
Algun dia potser descobreixo tot això si és que no m'ofego abans amb la respiració de foc! Sat, Nam...
Dilluns que ve, més!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Vivo en el número siete, calle melancolia... (J.S.)

Dues vegades en una setmana. Dues vegades en dos dies decisius, el començament de setmana i el dissabte, dia ja complicat de per si. Casualitat o Llei de Murphy? tinguent en compte que sóc de la gent que pensa que les casualitats no existeixen diré directament que és Llei de Murphy. El costat positiu és la tranquilitat de poder caminar per Girona tornant a trepitjar tots aquells llocs que tan sols poques setmanes enrera em creàven tan mala sensació. Carrers plens de gent, com a ple estiu, La Rambla plena de families passejant un dissabte tarda, les botigues amb el seu moviment habitual... I altre cop a trepitjar el Konig, La Terra, El Lapsus. En fi... que pas val la pena pensar més! Ja hem sobreviscut el dissabte i ara anem pel diumenge!

divendres, 10 d’octubre del 2008

I un altre cap de setmana...

Meditant i preparant-me psicològicament pel cap de setmana... Últimament són una tortura psicològica intensiva, espero que aquest sigui millor! Bon començament de cap de setmana per a tothom!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Ser valent

"Quan no podem canviar la situació en la qual ens enfrontem, el repte consisteix a canviar-nos nosaltres mateixos" (Viktor Frankl).
A vegades per més que trobem a faltar hi ha coses que són com són, la situació no la podem canviar, no depèn de nosaltres. Últimament estic descobrint (i ja sé que vaig tard) que el truc consisteix en ser prou valent com per aprofitar el que realment encara podem tenir, i que pot ser molt, però a vegades ens ho fem tan difícil que ho donem tot per perdut.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Blau versus grana

Avui teoricament estava essent un dia ensopit, un dilluns qualsevol, però altre cop s'ha convertit en un dilluns surrealista. Tot ha estat agafar el cotxe camí de Girona per anar cap a yoga que les coses han començat a canviar. Avui ens hem desviat de la ruta habitual i hem hagut d'entrar dins Girona ciutat per anar a comprar unes sabates. Aquí ja han començat les sorpreses. Imatges que dius... no pot ser!! però són... i llavors ja només es tracta de provocar les situacions i ja venen soles. Jo pensava que hi havia coses que ja havia superat als quinze anys (vaja potser als vint jeje) però estic veient que amb 29 puc arribar a ser encara més criatura... però d'això es deu tractar la vida, deixar-se portar de tant en tant per la tonteria encara que sigui per fer-te feliç tan sols per un moment. Després de demanar als àngels que trobéssim aparcament ben ràpid hem anat cap a la classe. Pel camí ens hem tornat a parar a la pastisseria àrab i a banda de la compra ens han afegit unes pastetes de més, nyam! I finalment la classe de yoga... què explicar-ne... doncs que me sembla a mi que hi ha alguna cosa que no acabo d'entendre perquè mig món surt volant pels núvols i jo en canvi acabo amb un mal de cap que em costa dues hores recuperar-me. De fet, avui hi ha hagut algú que no ha pogut ni tornar el cotxe, pel que es veu li ha donat un "pelotazo", i mai millor dit. Amb tot ja sé que aquest escrit deu semblar una mica estrany, una mica complicat d'entendre potser, però en el fons ja dic jo, no val la pena entendre res! :)
Paraules més repetides de la tarda: que fort!
Conclusió del dia: les casualitats no existeixen, la vida et posa a prova.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

El descobriment del cap de setmana

M'actualitzo definitivament a aquest cap de setmana (tot i que encara em queda alguna cosa per explicar d'aquest setembre...). Ahir va ser un dia de dinars i sopars. Vam tenir dinar de cosins a casa la germaneta i al vespre tele i pizzes al meu pis. Al dinar enmig de tres parelles i una criatura tot semblava semisurrealista. Se suposa que la vida ha d'acabar més o menys així per més de mig món, però vaja, a mi em toca ser de l'altre mig que es busca la vida intentant de trobar alguna explicació raonable de perquè no se'n va a viure definitivament al seu pis... ja sé que una cosa no té a veure amb l'altra però no sé pas jo si tot té a veure amb tot.
El toc d'humor del dia: algú sap de qui va ser l'aniversari el divendres passat? segur que ho teniu a la punta de la llengua...

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Coses que em passen pel cap

Per exemple:

Començar la setmana amb il·lusió i ganes.
Quedar per anar a fer un toc amb la millor gent.
Comprar un pijama.
Esperar mitja hora qui no arriba.
Anar de compres al Mercadona, encara que només sigui per comprar una barra de pa i una bossa de Lays.
Anar a sopar en un petit i bonic restaurant.
Pagar un compte que no és el teu.
Agafar el cotxe i recular a mig camí.
Prendre una decisió no encertada.
Comprar menjar i mirar una bona pel·lícula.
Acabar el dia com el rosari de l'aurora.
Sobreviure el cap de setmana.
Acabar-lo amb una conversa reconfortant.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Electritzants, hipnotitzants...

Avui em quedo amb l'imatge del dia: uns ulls simplement electritzants, hipnotitzants... Això dels ulls clars, blaus-verd-mel o del color que sigui, mai ha estat una cosa que m'hagi cridat especialment l'atenció, uns ulls bonics, sí, però res a envejar a uns ulls marrons de tota la vida. Avui, però, ha estat diferent. L'imatge d'aquells ulls m'ha vingut a la ment durant tota la tarda, un gran contrast respecte aquelles mirades i aquelles cares que a vegades fa tanta por recordar...