D'on no n'hi ha, no en raja

No sé perquè però amb determinades coses la intuició no em sol fallar. Cert que majoritàriament són coses negatives peròooooo, sense entrar en detalls, ha tornat a passar: d'on no n'hi ha, no en pot rajar! Prou d'esperar respostes, realment no val la pena barallar-s'hi (mentalment, of course!).

Si vols, pots!

"En el teu interior tens la divina capacitat de manifestar i atraure tot el que necessites o desitjes." (Wyner Dyer)

Frase per començar amb energia el cap de setmana: si vols, pots!

Cotxe-tortuga-gris

Dos dies seguits trobant-me el mateix cotxe-tortuga-gris per la carretera tornant de la feina cap a casa a quarts de quatre de la tarda. Quines coincidències, i més tinguent en compte que me l'he trobat també en altres ocasions. La diferència d'ahir en avui és que ahir una mica més i provoca un accident entre quatre cotxes, entre ells el meu, dos vàren topar i el cotxe-tortuga-gris i el meu es van salvar de miracle. Aquests cotxes tortuga són més perillosos que els bólidos que t'adelanten en un microsegon. A veure, veure si hauré de fer com cert company de feina que marxava a les tres menys deu amb l'excusa que sempre es trobava al mateix tractor per la carretera...

Coses en comú

Parlant, parlant ens hem adonat que ma germana i jo desde que ens vam comprar els pisos, cada vegada tenim més coses en comú a banda dels pares i la familia, és clar! A veure fent un repàs ràpid... tenim el mateix pis (una a l'escala A, l'altra a l'escala B), el mateix sofà (una vermell, l'altra beig), la mateixa nevera (una gris, l'altra blanca), les mateixes cadires (una blanques, l'altra taronges i verdes), el mateix matalàs (aquí no hi ha distincions), el mateix armari (cadascuna al seu estil però al cap i a la fi iguals), el mateix sac de dormir (blau), uns mateixos texans (tot i que ella està feta un filiprim i òbviament li queden infinitament millor), el mateix mòbil (una blanc, l'altra gris), el mateix portàtil (uns Toshiba que ara per ara encara sobreviuen), la mateixa marca de cotxe (la gran un model més gran, la petita un model més petit), a sobre a totes dues se'ns han fos els llums del cotxe la mateixa setmana, pesem el mateix (amb 10 cm d'alçada de diferència... mala sort per mi jeje), anem al mateix curset de cuina, som padrines de dues germanetes bessones, i així anar fent... Això si, del que més contenta estic és de tenir la mateixa colla! O sigui, que si o si, li toca aguantar-me per nassos... :P

pd...... a veure qui ho tradueix... "A P L P" ;)

Una cançó pel dia d'avui

El tren de mitjanit (Sau)

Sovint em sento atrapat

pel meu propi malson

i tinc ganes de cridar

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut

pintant "graffities" en les seves parets.

Molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat

quan em veig en el mirall

no en tinc prou amb somniar,

necessito desfer-me d'aquest pes

que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant

la llegenda d'un vell mariner.

Molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat

si vius al núvols i estàs deprimit

si la boira ja t'ha acompanyat

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo

és bo saber que no estem sols,

això és bo.

No sempre s'està de sort

no sempre trobaràs el mar

darrera el port.

Hi ha Julietes buscant Romeos

hi ha princeses que busquen dolor.

Si tens el cor solitari

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Aquesta cançó ha sonat avui per la ràdio, cap millor pel dia d'avui.

La Bona Sort

No m'ha agradat massa aquest llibre tot i que el significat és prou bo. Aquí deixo un parell de frases per la reflexió que m'han cridat l'atenció:

- Són molts els que volen tenir Bona Sort, però pocs els que decideixen anar-la a cercar. (La meva traducció: menys queixar-se i més actuar).

- Si ara no tens Bona Sort potser sigui perquè les circunstàncies són les de sempre. Perquè la Bona Sort arribi, convé crear noves circunstàncies. (La meva traducció: les coses no passen per art de màgia).

Les casualitats no existeixen

Les casualitats no existeixen i aquest cap de setmana ha quedat demostrat. Cap de setmana mogudet, sopar divendres, sopar dissabte, dinar diumenge. Tot i així la tarda-vespre-nit del dissabte va ser diferent a la d'un cap de setmana habitual. Gent diferent, un lloc diferent. Havia de ser així i per sort així va ser. El fet en sí no té més importància i per tant prefereixo ignorar-lo, però cada vegada estic més convençuda que tot passa per alguna cosa i el propòsit amb el qual començo aquesta nova setmana és buscar i trobar el sentit a aquelles petites coses que passen constantment i que poden ajudar a donar un gir al rutinari dia a dia. Segueixo en el procés que vaig començar aquest setembre (més de cinc mesos barallant-me) cap a un canvi de xip definitiu.

No ho entenc

No ho entenc... treballo en un poble petit, i petit vol dir de només 2.000 habitants, però em sembla a mi que són els 2.000 habitants amb més mobilitat geogràfica d'aquest planeta. Que una va a passar el dia a Barcelona, allà s'hi troba algú del poble, que una va de festa per Girona, allà també hi ha segur algú del poble, que una s'apunta a un curs de cuina, el cuiner també és del poble! Repeteixo... no ho entenc, no ho entenc i no ho entendre mai! Tan costa no veure els clients de l'oficina per tot arreu??

El propòsit de cada diumenge

Bé, ja hem passat el cap de setmana i estrenem nou mes. Moment ideal per aplicar aquella frase que porto anys i anys i anys repetint cada diumenge: "demà règim"! A veure si serà veritat...