Gur moRning!

Així va acabar ahir la setmana, amb soparet al pis! De tema a tema el sopar va donar força de si... :P Vam aprendre a dir als ryanerus rubiales que per anar a l'oficina de turisme han d'anar straight on and right, i que allà sí els donaran el plànol de Girona que tan busquen! També vam aprendre que totes podem ser la Jennifer López encara que alguns pensaven que s'ha de tenir una mica de "base", però vaja, no tothom n'estava convençut... I vam descobrir lo perillós que pot ser quedar-se tancat en un lavabo i que se t'apagui el llum d'un ou d'aigua salada! I bé, vam riure una mica, no? Ahir va quedar palès: hi ha coses que mai canvien... i no sabeu com me n'alegro! :) Per cert, boníssima la coca de poma amb bombons i ratafia!

Pd... I això sonava al cd del cotxe aquest matí... : Te extraño más que nunca y no sé que hacer. Despierto y te recuerdo al amanacer. Me espera otro día por vivir sin tí. El espejo no miente, me veo tan diferente. Me haces falta tú...

Mistèri sense resoldre

Algú sap què hi feia una anou de macadàmia en el seient de darrera del meu cotxe??? Porto ja setmanes pensant-hi i encara no en tinc ni punyetera idea... ai ai....

Autobus/autocar (caríssim!)

Aquest matí no sabia pas si continuaria pensant que ahir va ser un bon dia, però després de tenir um malson aquesta nit, que de fet tampoc recordo, puc continuar dient que ahir va ser un bon dia. Vaig començar-lo aixecant-me ben d'hora, just per esmorzar i anar a Santa Coloma a fer el cafè, com tenim costum de fer cada dissabte. Al tornar a casa per dinar vam decidir que a la tarda aniriem a Ikea, i tal dit, tal fet... Un viatge prou distret, amb alguna frase genial de la persona de sempre i unes interessants converses sobre afers econòmics i els fantàstics avantatges de ser singles (perquè això d'anar a Ikea amb parella pot ser motiu de discussió... com alguna que vam presenciar... ais... encara no entenc com la gent s'empenya a comprar coses absurdes! ;)). Al tornar a casa, que tot i anar amb el meu cotxe puc dir que em van tornar, vam anar a comprar un parell de pots de mel i volant a arreglar-nos per anar a sopar a La Rutlla (o no) i cap al teatre a veure un curiós concert d'en Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Tot i que la primera impressió em va ser bastant xocant vaig acabar-m'ho passant francament bé, recomanables cent per cent per passar una estona distreta i divertida, sí senyor! I finalment a fer un toc al Giro, que feia setmanes que no trepitjava i ja tocava!

Lo millor del dia d'ahir: estar amb la millor gent i tornar a xerrar i veure amigues amb qui feia ja massa que no coincidia! (Per cert! divendres soparet... :P).

Pregunta del dia

És possible que els mosquits no em deixin en pau ni a l'hivern o és que estic passant una segona varicel·la????

Literalment: he sobreviscut el dilluns!

Avui ha estat un dia complet. Set horetes i algo de feina, estrés per Girona (sobretot per trobar aparcament... fins que al final un simpàtic sudamericà ens ha ajudat a apartar una moto per poder ficar el cotxe en un mini espai...) i classe de ioga. El més destacat del dia, sense cap mena de dubte, la classe de ioga. Una altra classe com aquesta i no en surto viva. Massa postures rares: gato, vaca, espelma, "arado", roca i la millor de totes... la granota!! Qui sigui capaç d'aguantar dos minuts fent la granota és el meu ídol! En fi, que al final de tot hem fet una meditació que tampoc oblidaré fàcilment, això d'estar perdut de nit enmig del mar i haver de nedar per arribar a terra doncs... diguéssim que massa agradable no ha estat! I com ha acabat la classe? doncs amb un exercici de riure però no he estat capaç de fer una sola rialla encara que fos forçada! En fiiiiiiiii, espero demà aixecar-me amb l'esquena al seu lloc, que ja serà un miracle...

A veure si serà veritat...

Avui parlant parlant ja he trobat el propòsit pel proper 2009 ja que per aquest 2008 ho veig MOLT complicat... anar a VIURE al PIS! i ho deixo per escrit a veure si així me'n faig una mica més a l'idea... Aquí queda! Molt bon dissabte!

Frase interessant...

"Sovint trobem el nostre destí en els camins que agafem per evitar-lo." (Jean de la Fontaine)

Així jo últimament no em dec pas estar equivocant tant com em pensava...

El que hi ha i el que hi haurà sempre...

Calle Melancolía (Joaquin Sabina)

Como quien viaja a lomos de una yegua sombría

por la ciudad camino, no preguntes adónde,

busco acaso un encuentro que me ilumine el día

y no hallo más que puertas que niegan lo que esconden.

Las chimeneas vierten su vómito de humo

a un cielo cada vez más lejano y más alto,

por las paredes ocres se desparrama el zumo

de una fruta de sangre crecida en el asfalto.

Ya el campo estará verde, debe ser primavera,

cruza por mi mirada un tren interminable,

el barrio donde habito no es una ninguna pradera

desolado paisaje de antenas y de cables.

Vivo en el número 7, calle Melancolía

quiero mudarme hace años al barrio de la alegría

pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía,

en la escalera me siento a silbar mi melodía.

Como quien viaja a bordo de un barco enloquecido

que viene de la noche y va a ninguna parte,

así mis pies descienden la cuesta del olvido

fatigados de tanto andar sin encontrarte.

Luego de vuelta a casa, enciendo un cigarrillo,

ordeno mis papeles, resuelvo un crucigrama,

me enfado con las sombras que pueblan los pasillos

y me abrazo a la ausencia que dejas en mi cama.

Trepo por tu recuerdo como una enredadera

que no encuentra ventana donde agarrarse. Soy,

esa absurda epidemia que sufren las aceras,

si quieres encontrarme ya sabes dónde estoy...

Vivo en el número 7, calle Melancolía,

quiero mudarme hace años al barrio de la alegría

pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía,

en la escalera me siento a silbar mi melodía.

Justificacions

"Qui no té valentia troba sempre una filosofia que el justifica." Albert Camús

Si si... fins que s'arriba a l'agonia i un ja no sap com ensortir-se'n...

Mini vacances

Cinc dies de vacances i ben aprofitats. Realment feia falta un break a la feina, lo dolent és que demà s'hi ha de tornar... i cada vegada se'm fa més pujada amunt però bé, d'algo hem de viure no? Doncs res, explico una mica aquests dies. El dimecres, tot i que feia un fred considerable, vam anar a la fira de mostres i a la cantada d'havaneres a les escales de la catedral. Aquí vam arribar a conclusions importants sobre les xancletes... vaja, que al final les coses deuen tenir una explicació i tot! ;) Tot i que ens vam jugar un costipat de cul jo m'ho vaig passar molt bé, no hi havia anat mai i encara que no hi hagués massa gent va valdre la pena. Dijous va ser un dia de compres, tirar la casa per la finestra mentre que les accions del Santander es recuperaven (la bona noticia d'aquests dies perquè jo ja me veia a la ruina! jeje). A la tarda vaig anar a veure les petitones i així ja va arribar el divendres. Divendres? doncs dia estressant, més compres (encara que fallides) i a la tarda reunió social al pis, que amb la tonteria va acabar amb un sopar i arribant a casa passada la mitja nit. I dissabte... doncs un dia bonic, no? Compres, neteja del pis, estrés, tocs (un dels quals molt piji jeje), passeig per Girona i sopar de colla. No em puc pas queixar! Referent al sopar de colla... doncs bona tria del restaurant i bon funcionament del joc dels paperets i les cadires, no hi ha res com tenir idees genials com les de la germaneta! Ara que a mi encara no em va quedar clar si els nois de l'equip de bàsquet jugaven a caniques o amb pilotes... Algun dia faré una llista de frases genials que surten de certa persona perquè no tenen desperdici :D I avui ja som diumenge, dia de reflexió, perquè aquests dies han acabat amb ressaca (i no precisament del vi del sopar d'ahir), no hauria d'haver sigut així però ha estat inevitable. O sigui, tornar a respirar fons i començar de nou!