Descontrol

D'aquest escrit només en tinc clar el títol: descontrol. Així és com em sento en aquest moment. Tota la paciència acumulada en dies i fins i tot setmanes se n'ha tornat a anar a prendre vent. Poc més de nou minuts han fet falta per tornar a fer funcionar el meu estressat cervell a tot gas. No anem pas bé!

Sensacions

Després de a saber quants dies avui he tornat a trepitjar el meu pis. A part de que m'he trobat la nevera pitant i amb dos pius pampalluguejant (que, per cert, encara no s'han apagat), la sensació a l'entrar ha estat molt bona. Serà que és la primavera, el sol, el bon temps, les ganes de posar una mica les coses a lloc. La veritat és que he quedat gratament sorpresa. Per tots aquells qui vegada rere altra em pregunten perquè encara no hi visc continuo sense tenir resposta, però avui només em quedo amb la molt bona sensació que he tingut al passar-hi una estona aquest matí. Serà que, tot i que a vegades les coses no acaben de funcionar del tot, estic contenta!

Pensaments en veu alta

No heu tingut mai la sensació que l'heu pifiat, però pifiat de debó, i que no sabeu ben bé per on tirar perquè cap de les opcions possibles us acaba de convèncer? Doncs així estic jo últimament. A vegades penso que no n'hi ha per tant, que amb una mica de distància tot es calma, però quan aquesta distància s'escurça tot torna al seu estat inicial pur i dur, fins i tot més accentuat si cap. Per sort no sempre es tracta de coses dolentes, però s'hi converteixen quan es descontrolen. Només hi ha dues opcions, o oblidar-me definitivament del tema o actuar. Estic més decidida a actuar, però després dels passos fets fins el moment ja no sé massa per on continuar. Propera parada en el camí aquest diumenge. Que sigui el que hagi de ser. Llavors només em faltarà actuar tant coherentment com sàpiga. L'he ben pifiat.