Preguntes en busca de respostes. Passos cap endavant que queden novament aturats. Alguna cosa estic fent malament. Tan sols necessito una resposta, sigui la que sigui, ja no demano res. Qualsevol cosa menys un silenci inexplicable...
dilluns, 4 d’octubre del 2010
dissabte, 3 de juliol del 2010
dissabte, 1 de maig del 2010
Ens estem fent grans
Ens estem fent grans. L'edat no perdona i ahir va quedar ben demostrat. L'edat et fa dir coses que no hauries dit ni per casualitat als 18 anys, l'edat et demostra que les prioritats van canviant i que una va aprenent a lluitar pel que realment vol, l'edat et demostra que cadascú va trobant de mica en mica el seu camí, l'edat et demostra que hi ha gent que per més temps que passi sempre tindràs al teu costat, l'edat et demostra que cada dia pot ser un gran dia si així t'ho proposes i que ja no et pots permetre el luxe de deixar escapar moments pel simple fet de tenir mandra o voler-se amagar sota una taula. Gran dia el d'ahir!
dimarts, 13 d’abril del 2010
Resposta inesperada
El telèfon mai ha estat el meu fort, no m'ha agradat mai gaire i moltes vegades escriure és molt més senzill que quedar-se travat sense saber què dir. Però, com sempre dic, tot el que un fa o deixa de fer té conseqüències, i en aquest cas la conseqüència ha estat una trucada. Què volia aquesta trucada? Doncs de moment encara no ho sé...
diumenge, 28 de març del 2010
Descontrol
D'aquest escrit només en tinc clar el títol: descontrol. Així és com em sento en aquest moment. Tota la paciència acumulada en dies i fins i tot setmanes se n'ha tornat a anar a prendre vent. Poc més de nou minuts han fet falta per tornar a fer funcionar el meu estressat cervell a tot gas. No anem pas bé!
divendres, 26 de març del 2010
Sensacions
Després de a saber quants dies avui he tornat a trepitjar el meu pis. A part de que m'he trobat la nevera pitant i amb dos pius pampalluguejant (que, per cert, encara no s'han apagat), la sensació a l'entrar ha estat molt bona. Serà que és la primavera, el sol, el bon temps, les ganes de posar una mica les coses a lloc. La veritat és que he quedat gratament sorpresa. Per tots aquells qui vegada rere altra em pregunten perquè encara no hi visc continuo sense tenir resposta, però avui només em quedo amb la molt bona sensació que he tingut al passar-hi una estona aquest matí. Serà que, tot i que a vegades les coses no acaben de funcionar del tot, estic contenta!
dimarts, 16 de març del 2010
Pensaments en veu alta
No heu tingut mai la sensació que l'heu pifiat, però pifiat de debó, i que no sabeu ben bé per on tirar perquè cap de les opcions possibles us acaba de convèncer? Doncs així estic jo últimament. A vegades penso que no n'hi ha per tant, que amb una mica de distància tot es calma, però quan aquesta distància s'escurça tot torna al seu estat inicial pur i dur, fins i tot més accentuat si cap. Per sort no sempre es tracta de coses dolentes, però s'hi converteixen quan es descontrolen. Només hi ha dues opcions, o oblidar-me definitivament del tema o actuar. Estic més decidida a actuar, però després dels passos fets fins el moment ja no sé massa per on continuar. Propera parada en el camí aquest diumenge. Que sigui el que hagi de ser. Llavors només em faltarà actuar tant coherentment com sàpiga. L'he ben pifiat.
dijous, 28 de gener del 2010
Analitzant la situació...
Avui podriem dir que ha estat un dia de contrastos. Matí tranquil a la feina, dinar animat carregat de nervis i tarda de feina amb ganes de plegar ràpid. I el vespre? Doncs ha estat un vespre de dijous poc habitual, quedant amb grata companyia (almenys per a mi) i vivint una situació surrealista que s'escapa a les ja habituals nits de dissabte al bar de sempre. Tan de bo hi haguéssin excuses, però no, el poder de l'aigua diamantina m'ha superat! Ara a deixar passar dies a veure si se'm passa la tonteria...
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Snatam Kaur en concert
Impressionant concert d'Snatam Kaur aquest divendres a Barcelona. Jo encara no sé captar prou bé les energies que es mouen en aquests tipus de concerts, però tan sols sé que més de la meitat de l'estona vaig estar amb pell de gallina. Un ambient, unes veus i un so excepcionals que van fer connectar més de 2.ooo persones en un sol món durant més de dues hores de concert. A l'entrada i sortida molta gent saludant-se amb llargues abraçades ja donava a entendre el món en el que estàvem. Quantes coses estic aprenent aquest any...dijous, 17 de setembre del 2009
Peri-Quito
El periquito! Ara que no sé si és en Peri o en Quito... ja m'ho diran els nens quan tornin a buscar-lo...
dijous, 3 de setembre del 2009
dimarts, 1 de setembre del 2009
Tal dia ha fet un any
Avui fa just un any que vaig crear aquest bloc. En un principi va servir de vàlvula d'escapament per pair tota una sèrie de circunstàncies que a hores d'ara ja van quedant enrera. Després de l'estiu del 2008 va acabar arribant l'estiu del 2009 i gairebé gairebé aquest també ja ha passat. Moltes coses han canviat durant aquest temps, móns nous s'han creuat pel camí, experiències noves, noves situacions que m'han ajudat a entendre les coses, sobretot les no tant bones, d'una altra manera. Apa doncs, comença el segon any de bloc, si és que tinc idees per posar-hi...
dissabte, 1 d’agost del 2009
Puta carretera de la vergonya
Ja ho sé, no es poden dir paraulotes, però avui he sapigut què és ser víctima d'aquesta ditxosa carretera, que fem cada dia i que no podem evitar. Espero, desitjo i confio que tot acabi amb un espant i que no surtin conseqüencies, el cotxe ja s'arreglarà.
diumenge, 26 de juliol del 2009
dimecres, 22 de juliol del 2009
Amb un nus a l'estòmac
No hi puc deixar de pensar. Ahir van morir quatre bombers i dos més van resultar greument ferits mentre treballaven intentant d'extingir el foc de l'Horta de Sant Joan. Aquesta tragèdia ha afectat molt properament a un membre de la nostra família que ha perdut a un dels seus companys de feina mentre que un altre és un dels ferits. Simplement esgarrifós. Això podria haver passat a qualsevol i només pensar-ho se'm posen els pèls de punta.
dilluns, 20 de juliol del 2009
Segurament sigui cert
"Malgrat que res no canviï, si jo canvio, tot canvia." (Honoré de Balzac)
Feia molt de temps que no escreia cap frase en forma de reflexió al bloc, però avui aquesta en concret m'ha cridat l'atenció... serà que començo a entendre el que vol dir?
dimecres, 15 de juliol del 2009
Tic, tac, tic, tac, tic, tac...
A veure si m'hauran d'acabar pagant el viatge a London a mi.... Ja veig a venir que no serà així... però en ment està!
dimarts, 7 de juliol del 2009
Proper llibre de lectura
Aquest és un llibre que m'han recomanat i que sense buscar-lo em va caure a les mans diumenge passat. Ara la pregunta és: ja seré capaç de llegir-lo? (interessant pinta, però...)
diumenge, 28 de juny del 2009
Massa complicat per a mi...
Barrejant, barrejant, així vaig deixar el cub:
I al cap de tan sols poc més de dos minuts (cronometrats) algú el va tornar a deixar així:
J. ETS UN CRACK!
pd... el que dóna de si buscar la resolució per internet i practicar durant només una setmana!!
dissabte, 27 de juny del 2009
Per molts anys, princeses!
El meu escrit número 100 va dedicat a les petites. Avui han fet el seu primer anyet! Per molts anys, princeses!
diumenge, 21 de juny del 2009
Els Àngels 2009
A deu minuts de l'arribada després de gairebé dues hores i mitja de caminada: - M: Em sembla que ens hem equivocat de camí.
- A: Com ho saps?
- M: Perquè aquest camí està ple de teranyines.
Efectivament, per segon any consecutiu ens hem tornat a equivocar de camí just a la última drecera.
Així i tot hem arribat vives al santuari després de creuar-nos amb un bon grapat de ciclistes i un ramat de xais, hem anat a posar un ciri a la Mare de Déu, hem fet un toc, hem mandrejat durant dues hores, hem dinat, i amb l'estòmac ben ple (algunes de l'esperat arròs) hem tornat a baixar. En total més de quatre hores de caminada que acabaran de ben segur en agulletes i algun nas vermell per culpa del sol...
dijous, 18 de juny del 2009
Per què?
Per què contra més es vol deixar el passat enrera més proves et posa la vida?
Prou malsons!!!dissabte, 13 de juny del 2009
Qui és qui?
La resta té un passe... (tinguent en compte que van escriure els noms en idioma estranger) però Marichel? En quin idioma està escrit aquest nom?divendres, 12 de juny del 2009
Autoreflexió
Estic inquieta. Aquesta ha estat una setmana força estressant. M'he passat bona part d'aquests dies tornant a posar l'habitació de casa els meus pares a lloc després d'haver muntat un armari nou que m'ha obligat a capgirar-ho absolutament tot. Un armari nou, aquí està la qüestió. Mentre l'omplia (a part d'esgarrifar-me del piló de coses que una arriba a acumular durant la vida) no em parava de fer la ditxosa pregunta: què estic fent? No hauria d'estar omplint l'armari del meu pis i no el de casa dels meus pares? Suposo que seria el més lògic... però de moment no acabo de veure'm fent el pas, i lo pitjor de tot, estic segura que canviant tan sols aquest aspecte de la meva vida podria provocar canvis en molts d'altres. Tot plegat, una simple reflexió en veu alta que espero que amb el temps sigui el nou pas cap a un canvi definitiu.
dijous, 4 de juny del 2009
diumenge, 31 de maig del 2009
Endeniva endevinalla...
A on vam anar a sopar ahir per mil·lèssima vegada en els darrers temps? Millor que passem de les hamburgueses a les amanides que si no acabarem tots fets una bola!! dijous, 28 de maig del 2009
Ais...
Només fa tres dies que no veig a les pekes i al germanet i ja els trobo a faltar! a veure veure si al final l'E. no acabarà ni reconeguent a la padrina...dilluns, 25 de maig del 2009
Espectadors de la vida...
... dels altres!!El que pot donar de si observar la gent en un diumenge tarda...
Conclusió: tothom o es casa o procrea, perquè de parelles i mainada el món n'està ple! (o no)
dimarts, 19 de maig del 2009
En Pelusín
Pelusín: gatet poruc i enorme resident a Montgat.Pobre animaló... va tardar més de mitja hora a acostar-se a nosaltres... Tant antisocial tampoc dec ser, no??
dilluns, 18 de maig del 2009
Ens n'anem a Madrid!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
