Analitzant la situació...

Avui podriem dir que ha estat un dia de contrastos. Matí tranquil a la feina, dinar animat carregat de nervis i tarda de feina amb ganes de plegar ràpid. I el vespre? Doncs ha estat un vespre de dijous poc habitual, quedant amb grata companyia (almenys per a mi) i vivint una situació surrealista que s'escapa a les ja habituals nits de dissabte al bar de sempre. Tan de bo hi haguéssin excuses, però no, el poder de l'aigua diamantina m'ha superat! Ara a deixar passar dies a veure si se'm passa la tonteria...

Snatam Kaur en concert

Impressionant concert d'Snatam Kaur aquest divendres a Barcelona. Jo encara no sé captar prou bé les energies que es mouen en aquests tipus de concerts, però tan sols sé que més de la meitat de l'estona vaig estar amb pell de gallina. Un ambient, unes veus i un so excepcionals que van fer connectar més de 2.ooo persones en un sol món durant més de dues hores de concert. A l'entrada i sortida molta gent saludant-se amb llargues abraçades ja donava a entendre el món en el que estàvem. Quantes coses estic aprenent aquest any...

Peri-Quito

El periquito! Ara que no sé si és en Peri o en Quito... ja m'ho diran els nens quan tornin a buscar-lo...

Records

Un petit doble record....

Tal dia ha fet un any

Avui fa just un any que vaig crear aquest bloc. En un principi va servir de vàlvula d'escapament per pair tota una sèrie de circunstàncies que a hores d'ara ja van quedant enrera. Després de l'estiu del 2008 va acabar arribant l'estiu del 2009 i gairebé gairebé aquest també ja ha passat. Moltes coses han canviat durant aquest temps, móns nous s'han creuat pel camí, experiències noves, noves situacions que m'han ajudat a entendre les coses, sobretot les no tant bones, d'una altra manera. Apa doncs, comença el segon any de bloc, si és que tinc idees per posar-hi...

Puta carretera de la vergonya

Ja ho sé, no es poden dir paraulotes, però avui he sapigut què és ser víctima d'aquesta ditxosa carretera, que fem cada dia i que no podem evitar. Espero, desitjo i confio que tot acabi amb un espant i que no surtin conseqüencies, el cotxe ja s'arreglarà.

Mentalització

Últimes hores de vacances, fins al setembre que n'arribaran més. Fa molta mandra pensar en la tornada però jo em pregunto... si em toqués la loteria i em caigués del cel per exemple un milió d'euros... voleu dir que no tornaria a treballar?

Amb un nus a l'estòmac

No hi puc deixar de pensar. Ahir van morir quatre bombers i dos més van resultar greument ferits mentre treballaven intentant d'extingir el foc de l'Horta de Sant Joan. Aquesta tragèdia ha afectat molt properament a un membre de la nostra família que ha perdut a un dels seus companys de feina mentre que un altre és un dels ferits. Simplement esgarrifós. Això podria haver passat a qualsevol i només pensar-ho se'm posen els pèls de punta.

Segurament sigui cert

"Malgrat que res no canviï, si jo canvio, tot canvia." (Honoré de Balzac)

Feia molt de temps que no escreia cap frase en forma de reflexió al bloc, però avui aquesta en concret m'ha cridat l'atenció... serà que començo a entendre el que vol dir?

Tic, tac, tic, tac, tic, tac...

A veure si m'hauran d'acabar pagant el viatge a London a mi.... Ja veig a venir que no serà així... però en ment està!

Proper llibre de lectura

Aquest és un llibre que m'han recomanat i que sense buscar-lo em va caure a les mans diumenge passat. Ara la pregunta és: ja seré capaç de llegir-lo? (interessant pinta, però...)

Massa complicat per a mi...

Barrejant, barrejant, així vaig deixar el cub:

I al cap de tan sols poc més de dos minuts (cronometrats) algú el va tornar a deixar així:

J. ETS UN CRACK!

pd... el que dóna de si buscar la resolució per internet i practicar durant només una setmana!!

Per molts anys, princeses!

El meu escrit número 100 va dedicat a les petites. Avui han fet el seu primer anyet! Per molts anys, princeses!

Els Àngels 2009

A deu minuts de l'arribada després de gairebé dues hores i mitja de caminada:

- M: Em sembla que ens hem equivocat de camí.

- A: Com ho saps?

- M: Perquè aquest camí està ple de teranyines.

Efectivament, per segon any consecutiu ens hem tornat a equivocar de camí just a la última drecera.

Així i tot hem arribat vives al santuari després de creuar-nos amb un bon grapat de ciclistes i un ramat de xais, hem anat a posar un ciri a la Mare de Déu, hem fet un toc, hem mandrejat durant dues hores, hem dinat, i amb l'estòmac ben ple (algunes de l'esperat arròs) hem tornat a baixar. En total més de quatre hores de caminada que acabaran de ben segur en agulletes i algun nas vermell per culpa del sol...

Per què?

Per què contra més es vol deixar el passat enrera més proves et posa la vida?

Prou malsons!!!

Qui és qui?

La resta té un passe... (tinguent en compte que van escriure els noms en idioma estranger) però Marichel? En quin idioma està escrit aquest nom?

Autoreflexió

Estic inquieta. Aquesta ha estat una setmana força estressant. M'he passat bona part d'aquests dies tornant a posar l'habitació de casa els meus pares a lloc després d'haver muntat un armari nou que m'ha obligat a capgirar-ho absolutament tot. Un armari nou, aquí està la qüestió. Mentre l'omplia (a part d'esgarrifar-me del piló de coses que una arriba a acumular durant la vida) no em parava de fer la ditxosa pregunta: què estic fent? No hauria d'estar omplint l'armari del meu pis i no el de casa dels meus pares? Suposo que seria el més lògic... però de moment no acabo de veure'm fent el pas, i lo pitjor de tot, estic segura que canviant tan sols aquest aspecte de la meva vida podria provocar canvis en molts d'altres. Tot plegat, una simple reflexió en veu alta que espero que amb el temps sigui el nou pas cap a un canvi definitiu.

Apufffffffff

NO PUC MÉS (i el que em queda...)

Endeniva endevinalla...

A on vam anar a sopar ahir per mil·lèssima vegada en els darrers temps? Millor que passem de les hamburgueses a les amanides que si no acabarem tots fets una bola!!

Ais...

Només fa tres dies que no veig a les pekes i al germanet i ja els trobo a faltar! a veure veure si al final l'E. no acabarà ni reconeguent a la padrina...

Espectadors de la vida...

... dels altres!!

El que pot donar de si observar la gent en un diumenge tarda...

Conclusió: tothom o es casa o procrea, perquè de parelles i mainada el món n'està ple! (o no)

En Pelusín

Pelusín: gatet poruc i enorme resident a Montgat.
Pobre animaló... va tardar més de mitja hora a acostar-se a nosaltres... Tant antisocial tampoc dec ser, no??

Ens n'anem a Madrid!!

El pack de 6 se'n va a Madrid!!

Stk... comença a mentalitzar-te que agafaràs un avió... ;)

De nou: moltes, moltes gràcies!!!

Ara sí... Girona Temps de Flors!

Aquest any una mica més i se'ns acaben els dies per anar a veure les flors. Avui ha estat un dia de guiri total. Matí de compres (fallides...), al migdia dinar al BescanÒni (però m'he equivocat a l'hora d'escollir el segon plat...) i a la tarda a veure les flors (amb anotació inclosa en un llibre de visites) i de compres de supermercat (que demà la liarem... si més no a la cuina!). Un dia cansat però ben aprofitat del qual en deixo aquesta imatge...

Les nostres begudes

Si haguéssim fet aquesta fotografia ara fa més o menys un any hi haguéssim afegit la coca cola sense cafeïna... (avui sí: que dura és la vida!)

Girona Temps de Flors... o no!

Dissabte passat va començar l'edició d'aquest any del Girona Temps de Flors. Amb ganes, vam començar el recorregut enfilant la pujada de la catedral. Amb prou feines haviem vist uns quants patis quan de cop vam haver de canviar els plans. Motiu? Aquest:

Conclusió: entre una cosa i altra se'ns va fer tard... i les flors i les fotografies han quedat pendents per aquest divendres...

Quina sort tinc de tenir-vos, moltes gràcies!!

A tots els propietaris d'aquests peus i sabates (excepte dels meus, of course!) i dels que en el moment d'aquesta fotografia no hi ereu però que ja sabeu qui sou, MOLTES GRÀCIES PER AQUEST TANT BONIC DIA QUE M'HEU REGALAT!! Un petó gegant per tots 8!!

Sorpresa i "covardia"

Setmana dura amb final estrany. Ja deu tenir raó ja un dels companys de la sessió de Kirtan d'aquesta tarda... m'ha dit tres vegades que sóc una "cobarde"... i em pregunto si serà per això que en aquests moments tot em sembla així...:

(Repeteixo perquè cada vegada estic més convençuda que així és: res passa per casualitat.)

L'aneguet lleig

o maco!

Això sí que és un luxe...

Aix... què faria jo sense els meus cafès!!