A deu minuts de l'arribada després de gairebé dues hores i mitja de caminada: - M: Em sembla que ens hem equivocat de camí.
- A: Com ho saps?
- M: Perquè aquest camí està ple de teranyines.
Efectivament, per segon any consecutiu ens hem tornat a equivocar de camí just a la última drecera.
Així i tot hem arribat vives al santuari després de creuar-nos amb un bon grapat de ciclistes i un ramat de xais, hem anat a posar un ciri a la Mare de Déu, hem fet un toc, hem mandrejat durant dues hores, hem dinat, i amb l'estòmac ben ple (algunes de l'esperat arròs) hem tornat a baixar. En total més de quatre hores de caminada que acabaran de ben segur en agulletes i algun nas vermell per culpa del sol...
1 comentari:
Això si que té mèrit..... a ple estiu i sense cap mena de problema i sense manies, agafar les bambes, la motxilla, el xàndal i.... cap als Àngels l'arròs ens espera !!!!
no tothom ho fa això......
(almenys aquest any ningú ha caigut baixant.... )
fins aviat i bones vacançes a ses illes....
Publica un comentari a l'entrada