Quin dia més estrany. Serà el temps? No ho sé pas, però avui tot plegat ha estat una barreja de sensacions i històries que no porten enlloc.
Primer m'apugen descaradament el cafè amb llet del matí (25 cèntims, que al llarg de la setmana representa pagar un cafè amb llet de més... ) Després vaig al tècnic a buscar el portàtil que s'havia mort i pel que es veu per ressucitar-lo només havia de treure la bateria i tornar-la a posar (per sort no m'ha cobrat res i com que el noi era molt amable tampoc m'ha tractat gaire de tonta...). Més tard vaig a buscar entrades pel teatre per tota la colla i resulta que estàn agotades (ja me sap greu... però hem tingut mala sort, o no hem tingut sort, o no havia de ser, o a lo millor se'ns presenta un plan millor, mai se sap...). I en tornar de comprar del Mercadona va i se'm presenta el dilema del dia i amb el pas que vaig de la setmana i tot (en fi serafí, ja ho diuen que el món dóna moltes voltes i que tot torna. I jo que em negava a admetre-ho...).
Apa, prou paranoies per avui!
2 comentaris:
veus.... a vegades les paranoies s'acaben arreglant.
Qui ho hagués dit aquell dia emparanoiat que demà iriem a teatre ??? a vegades les paranoies donen un tomb.
fins demà !!!
ara plà !!! ara no ho he escrit bé.... ja veus, no es pot anar amb presses.
i torno:
qui ho hagués dit; amb aquell dia tan emparanoiat per portaves, que demà iriem a teatre ???
ara em sembla que ho he escrit bé, però si hi ha alguna altre incorrecció, en pengim i la penjam, que hi diguin la seva...
fins demà
Publica un comentari a l'entrada