Setmana dura amb final estrany. Ja deu tenir raó ja un dels companys de la sessió de Kirtan d'aquesta tarda... m'ha dit tres vegades que sóc una "cobarde"... i em pregunto si serà per això que en aquests moments tot em sembla així...:
(Repeteixo perquè cada vegada estic més convençuda que així és: res passa per casualitat.)
3 comentaris:
Déu meu... i quin final de setmana !!!! per res del món me l'hagués imaginat així.....
després de llevar-me super aviat al matí i no parar en tot el dia (encàrrecs, feina, encàrrecs, feina, etc.), a les 19h vam entrar a una sessió de Kirtan !!! Després de l'estrés de tot el dia....
La sensació va ser molt rara, jo no hi havia anat mai, i no es pot definir en paraules...... El lloc el podria definir com "MÀGIC" i "ACOLLIDOR" (un subterrani a sota una botigueta), l'ambient amb espelmes i em sembla que incencs...
Tot d'una va començar a arribar gent i gent i gent... i al final erem uns 12 (més o menys);
vam començar la sessió i tot va nar molt bé, però..... només hi havia un petit inconvenient: haviem de cantar, i a una servidora li feia vergonya!!!! mica en mica, però, vaig veure que les persones que estaven allà havien anat a la mateixa escola de música que havia anat jo de petita (o sigui a cap); doncs llavors va començar a ser divertit. La qüestió era cantar, cantar cançons amb unes lletres molt rares que estaven amb un altre idioma(com no pot ser d'una altre manera), i que no s'entenia res del que deien.... jo només sabia que parlaven de l'aire....(pq la professora ens ho havia dit). Després de cantar 3 o 4 cançons (algunes de peu dret i algunes assegudes), i movent-nos amb el so de la música, va arribar el moment que fer-nos abraçades....
previament, però, un senyor, juntament amb la professora, va començar a explicar sobre el tema de les abraçades, i va venir a dir que no si val a abraçar-nos sense sentiment; total, que ens haviem d'ajuntar, que el cos A i el cos B havien d'estar junts (que per que els dos cossos estiguin junts, no cal pensar amb sexe......). Total, que vàrem posar una música i al final ens varem abraçar; el primer que em va abraçar va ser aquest senyor (mira quina casualitat) i jo no el podia defraudar.... ens vàrem fer una forta abraçada (amb els dos cossos ben junts (qualsevol no s'ajuntava després del que acabava de dir ell i la professora....., i al cap d'una estona, ens varem separar i cadascú va anar a buscar una altre persona per poder donar-li la FORTA ABRAÇADA !!!
Durant aquella sessió, em van passar moltes coses pel cap.... primerament, tenia la sensació de fugir, llavors tenia moltes ganes de riure,però, clar..... s'hagués notat massa (amés, tenia la m.c. al costat; doncs, no tenia nassos de poderme girar i mirar-la.... hagués explotat a riure.....). i havia moments que semblava que retornés a la meva època d'infantesa quan ens agafavem les mans amb tots els del cau i jugavem a passar-nos la corrent, quan feiem jocs de nit tipus "espiritisme" notant la presència d'algú,quan feiem jocs de coneixença, etc....
Al final, però, la sensació va ser molt difererent; era una experiència nova i l'havia de disfrutar al màxim....
merci, a. c. per deixar-nos descobrir aquest lloc.
però, ailàs !!! si en Llavin ens arriba a veure a totes juntes.... ens fot crits.....
fins aviat!
i visca el kirtan i les seves cançons
uiiiiiiiiiiiiiii......
em sembla que m'he allargat massa.....
Stk.ommmmmmmmm haurem de repetir l'experiència, eh? jeje i jo millor no penso amb en Llavina que em deprimeixo... alguna estona d'aquestes em veureu fent un curs de punt de creu per dedicar el temps lliure de la resta de la meva vida a brodar tovalloles!!
Publica un comentari a l'entrada