Massa complicat per a mi...

Barrejant, barrejant, així vaig deixar el cub:

I al cap de tan sols poc més de dos minuts (cronometrats) algú el va tornar a deixar així:

J. ETS UN CRACK!

pd... el que dóna de si buscar la resolució per internet i practicar durant només una setmana!!

Per molts anys, princeses!

El meu escrit número 100 va dedicat a les petites. Avui han fet el seu primer anyet! Per molts anys, princeses!

Els Àngels 2009

A deu minuts de l'arribada després de gairebé dues hores i mitja de caminada:

- M: Em sembla que ens hem equivocat de camí.

- A: Com ho saps?

- M: Perquè aquest camí està ple de teranyines.

Efectivament, per segon any consecutiu ens hem tornat a equivocar de camí just a la última drecera.

Així i tot hem arribat vives al santuari després de creuar-nos amb un bon grapat de ciclistes i un ramat de xais, hem anat a posar un ciri a la Mare de Déu, hem fet un toc, hem mandrejat durant dues hores, hem dinat, i amb l'estòmac ben ple (algunes de l'esperat arròs) hem tornat a baixar. En total més de quatre hores de caminada que acabaran de ben segur en agulletes i algun nas vermell per culpa del sol...

Per què?

Per què contra més es vol deixar el passat enrera més proves et posa la vida?

Prou malsons!!!

Qui és qui?

La resta té un passe... (tinguent en compte que van escriure els noms en idioma estranger) però Marichel? En quin idioma està escrit aquest nom?

Autoreflexió

Estic inquieta. Aquesta ha estat una setmana força estressant. M'he passat bona part d'aquests dies tornant a posar l'habitació de casa els meus pares a lloc després d'haver muntat un armari nou que m'ha obligat a capgirar-ho absolutament tot. Un armari nou, aquí està la qüestió. Mentre l'omplia (a part d'esgarrifar-me del piló de coses que una arriba a acumular durant la vida) no em parava de fer la ditxosa pregunta: què estic fent? No hauria d'estar omplint l'armari del meu pis i no el de casa dels meus pares? Suposo que seria el més lògic... però de moment no acabo de veure'm fent el pas, i lo pitjor de tot, estic segura que canviant tan sols aquest aspecte de la meva vida podria provocar canvis en molts d'altres. Tot plegat, una simple reflexió en veu alta que espero que amb el temps sigui el nou pas cap a un canvi definitiu.

Apufffffffff

NO PUC MÉS (i el que em queda...)