Ni blanc, ni negre

Blanc: el color blanc s'associa a la llum, la bondat, l'innocència, la puresa, se'l considera el color de la perfecció. Per lo general té una connotació positiva i pot representar un inici afortunat.
Negre: el color negre representa el poder, l'elegància, la formalitat, la mort i el mistèri. És el color més enigmàtic i s'associa a la por i a lo desconegut, també al prestigi i a la seriositat.

La vida, un mig camí entre el blanc i el negre.

Sense paraules

"Si tens cap amor, deixa'l lliure; si torna a tu, és perquè és teu; si no torna és perquè mai ho va ser."

Aquesta frase m'ha impactat, no fa falta absolutament cap comentari, no es pot dir de manera més simple per dur que sigui.

Moments

Bé, un cap de setmana més per a la reflexió. Ahir gairebé la colla al complet vam anar a sopar a casa la germaneta. El sopar va ser un èxit, un menú que ningú esperava i que tothom va trobar excel·lent i un bonic ambient a colla amb unes partides a la wii incloses. El que vaig aprendre ahir a la nit, o més ben dit, avui al matí, és que no val la pena perdre moments així deixant que altres pensaments no tan positius t'invaeixin. Simplement no val la pena, perquè mai s'hi acaba guanyant res, tan sols acabes perdent el moment, moment que no torna. I de què està feta la vida sino de moments?

Les dues princesetes i el rei

Dia 27 de juny de 2008. El dia amb la noticia més bonica de tot l'estiu. Les bessonetes van néixer després que la seva mare estigués uns llargs últims mesos de repós. Tot va anar molt bé i van néixer amb prou pes com per no haver d'anar ni tan sols a l'incubadora, i amb només tres dies ja estàven mare i petites a casa. Nosaltres no les vam anar a conèixer fins que no van arribar a Anglès. Aquell dia el germanet estava molt revolucionat, no acabava d'entendre que era això de tenir dues germanetes de cop i tantes atencions per part de la gent, però de mica en mica ha anat entent que ell és i sempre serà el rei de la casa! Al cap de poquetes setmanes els pares ens van anunciar una bona noticia, la meva germana i jo seriem les padrines de les nenes i els pekes els padrins, o sigui que ja ens podiem anar preparant pel bateig! El bateig va ser a la tarda de l'11 de setembre. Elles ben guapes amb els seus vestidets blancs amb llacets blaus i sabatetes blaves i nosaltres amb els nostres vestits de mudar. Ara ja podiem dir que erem oficialment padrines :)

Avui, després de massa dies sense haver passat per casa seva, les he anat a veure. Estàn guapíssimes, han crescut molt i cada dia riuen més i es mouen més i t'entenen més i te les menjaries més! Amb la seva mare realment hem disfrutat dels seus avenços, ja n'hi ha una que sap com amagar-se sota les mantes... quin nervi de petitona! Ja dic jo, serà com el seu germanet gran, o sigui, una revolució! :) L'altra és més tranquil·leta, però vaja, que amb dos germanets com els que té em sembla a mi que la tranquil·litat s'acabarà aviat :P. I no em penso pas oblidar del germanet, el bitxo més guapo, simpàtic i més bitxo dels bitxos que ens poguem trobar! :)

Per cert, moltes felicitats a les petitones que avui han fet tres mesets!

Portes...

"És llei de vida que cada vegada que se'ns tanca una porta se'ns n'obre una altra. El problema és que sovint mirem amb massa insistència cap al passat i enyorem la porta tancada amb tant d'afany que no veiem la que se'ns acaba d'obrir." (Albert Schweitzer)

Pinassa, mar i arròs negre

Definitivament, no tinc ganes d'escriure més sobre aquest estiu... Però per no oblidar un cap de setmana colla intensiu només recordaré el cap de setmana que vam anar a Montgó. Amb el cotxe ben carregat, igual que si marxéssim per deu dies, vam sortir de Girona dissabte a la tarda camí de l'Escala. Aquell vespre vam anar a sopar a base de tapes i a fer un toc en un pati d'un bar que estava prou bé, igual com el personal que ens vam creuar quan vam anar al lavabo i que fins i tot ens va saludar, eh que si germaneta? Després vam anar cap a la casa a fer petar la xerrada i a explicar acudits, dels quals no en penso fer cap comentari... ;-) Enmig de rialles també hi va haver algun moment de conflicte per culpa de la pinassa i les idees entremaliades d'algú... (i no dic aquest algú perquè en el fons la culpa va ser bastant col·lectiva...). Un cop sol·lucionat el problema de la pinassa va ser hora d'anar a dormir i la sensació que em va tornar va ser la dels viatges de l'esquiada o de final de curs de l'institut... suposo que hi ha coses que no canvien mai :-s.

L'endemà diumenge hi va haver qui es va aixecar més d'hora per passar l'aspirador mentre els altres continuaven roncant. Era el dia de la gran arrossada. Al matí, quan tots vam estar a punt i ben preparats per un matí de platja, vam anar a esmorzar i a comprar tot el que feia falta perquè el voluntari de la colla per fer l'arròs ho tingués tot a punt. Un cop la compra feta vam anar a la platja, i un altre miracle de la vida, per primer cop en anys em vaig banyar al mar, i tot gràcies a una bona amiga que uns dies abans m'havia enviat un mail que em va arribar molt, i aquesta va ser la meva manera sincera d'agrair-li. Mica en mica va ser hora de començar a fer el dinar... i cuidado a l'entrar a la cuina que a mi casi em mosseguen! Un arròs negre (encara que no fos amb tinta de La Sirena) i una amanideta. La conclusió sobre el menú deixo que la feu vosaltres mateixos, per mi va ser simplement correcte, el més important va ser l'intenció i l'il·lusió de passar un cap de setmana tots junts amb l'excusa de l'arròs :-) Després de rentar els plats, matar uns quants centenars de formigues i fer el cafè ja va arribar l'hora d'anar tornant cap a casa. S'havia acabat el cap de setmana, l'endemà tocava tornar a treballar, tot i que alguns començaven vacances, les vacances de l'adéu.

Una cançó pel camí...

Avui toca una cançó:

LA ROSA (El musical més petit cantada per Manu Guix)

Quan l´amor és una onada,
ofega els teus sentits.
Quan l´amor és una flama,
et crema tot per dins.
Quan l´amor és una droga,
t´acaba destruint.
Quan l´amor és una rosa,
agafa un nou sentit.

És un nen amb por de néixer
que no vol arribar.
És un riu amb por de créixer
que no vol fer-te mal.
És un crit que pot ferir-te,
si no el vols escoltar,
i un desig amb por a morir-se,
difícil d´oblidar...

Quan la nit és massa freda
et preguntes si és veritat
que l´amor només el troben
els que no pateixen tant,
però recorda que l´onada
sempre acaba per tornar
i aquest cop no tinguis pressa
que l´amor es fa esperar.

Perdó?

Bé, ja que vaig decidir començar a explicar aquest estiu del 2008 el més normal serà que acabi, tot i que cada vegada se'm fa una mica més distant, cosa que m'alegra, ja que això deu voler dir que les coses van canviant i espero que cap a bé. Ara tocaria explicar la millor setmana d'aquest estiu i ben pensat millor em saltaré els detalls que tan bonica la van fer ser. Recordeu el cap de setmana, però? segur que si, cap de setmana de la festa del barri de cul de la lleona i festa de les boles. Primerament el dissabte vam anar a sopar a La Masia del Pernil i després cap al concert que feien al cul de la lleona, on ja hi havia qui s'encarregava de fer l'espectacle cosa que ens va animar a tots. L'endemà a la tarda cap a Platja d'Aro, primer a meditar una estona a la platja i després a casa l'amfitriona que ens tenia preparat un suculent banquet de gelats, nyam! En fi, serafí, conclusió de la setmana: com més amunt es puja més envall es cau. Dues paraules destacades? complex vitaminic i mesura de subjecció.

Moreno paleta, greu error...

Ja erem altre cop a Girona, continuava l'estiu. Aquesta va ser una setmana de polèmica (si més no mental, tot i que també una mica real, eh). Fins dimecres no vaig tornar a ser jo en el meu estat habitual, hi havia massa coses que no entenia i necessitava aclarir una mica les idees encara que fos davant d'una hamburguesa vegetal de soja. De seguida es va fer dissabte, dia en què amb la colla vam anar a sopar al Konig, a fer un toc en una terrasseta junt amb un pidolaire viatger i a tancar el Toga. Per cert, bar que no ha tingut gens d'èxit aquest estiu, esperem que a l'hivern sigui millor! L'endemà diumenge es va produir un dels miracles de l'estiu, vaig anar a la platja a Palamós!! Vaja dic que vaig anar a la platja, sí, però l'únic moreno que vaig aconseguir va ser el moreno paleta que m'ha durat tot l'estiu... Aquest dia, tot i començar una mica enfurrunyada, va ser molt probablement un dels millors d'aquest estiu. No va passar res d'especial, però per a mi tot ho era. Coses a destacar d'aquest dia? doncs ho resumeixo amb paraules: cosmopolitan, tovallola, espaguetis, ulleres, limón y nada i piscina. L'endemà dilluns altre cop a la feina, començava l'estiu a l'oficina, dues setmanes d'estrés i llavors un mes sola a la gola del llop! Però això ja arribarà...

S'acaben els San Fermines 2008

I res, ja erem diumenge. Matí que em vaig aixecar relativament aviat, just per anar a dinar a casa la tieta. Baixant cap al carrer per les escales amb l'intenció de no haver d'agafar l'ascensor, vaig acabar als trasters i als pàrquings de l'edifici després d'haver tancat darrera meu unes quantes portes d'emergència que només es tornaven a obrir amb clau... que òbviament no tenia... Em vaig mirar les butxaques i únicament hi vaig trobar cincuanta euros i un mòbil. Per sort, la sensació "Tesis" va durar poquet ja que de miracle va aparèixer un noi que em va indicar com sortir d'aquell laberint. Encara puc dir que vaig tenir sort perquè allà dins no sé pas jo si hi havia cobertura! I un cop fóra el carrer vaig anar caminant tranquilament pel passeig camí de casa la tieta. A la tarda va tocar ajuntar-nos amb altres cosins i els seus pekes i vam anar a les fires, a uns quants bars més, a la plaça del Castillo a veure balls tradicionals i a esperar el torito de fuego. Llavors ells ja van marxar i nosaltres vam continuar amb els focs artificials i un sopar a un italiani. No es pot pas dir que perdéssim el temps, jeje. Tot i això vam arribar relativament aviat a casa, que l'endemà tocava el viatge de tornada. En aquesta ocasió en el bus de tornada al pis vam presenciar l'espectacle d'una dona que tenia tota la gent entretinguda amb els seus cants... si ja ho dic jo que l'alcohol no pot ser bo!

L'endemà ja erem dilluns, dia de la tornada cap a casa, a retrobar la gent que només haviem abandonat per un cap de setmana però que ja trobavem a faltar!

En Peri i en Quitu

Dos ocellets tancats en una gàbia. Un podria pensar... quina vida més limitada i més trista, però veient-los a vegades els envejo i tot. Es tenen l'un a l'altre i no paren de mostrar-se afecte. Tanta llibertat que tenim i en el fons tan poc que l'aprofitem a vegades. Un punt més per reflexionar. Continuo en el meu camí de canvi de xip.

No, no "nos vamos a la cama"

Dissabte a la tarda va tocar anar a fer el toc a casa del cosí, d'on per cert, també en tenim un video memorable... això de tenir una càmara gravant me sembla que trastoca una mica la gent, jeje. Després cap a la sortida de les penyes de la plaça de toros i a viure l'ambient Niza. Allà ens vam reunir amb l'amic rosset de les dentetes i després de comprar un parell d'ampolles de cervesa vam anar a veure el torito de fuego. Aquest dia va tocar anar a sopar al xino, però jo eren les dotze de la nit que encara tenia els ulls enganxat com si fos la primera hora del matí! La meva intenció era retirar ben aviat, però les converses del sopar em van fer desdir d'agafar el bus sola... tot i que la tieta em va estar esperant desperta fins a quarts de quatre de la nit! La nit va anar passant passant i després d'haver tastat que tots els gintònics de l'amic de les dentetes eren bevibles es van fer les set del matí, hora d'esmorzar i intentar trobar lloc per anar a veure l'encierro, cosa que va ser totalment impossible perquè tot estava ple de gent. Així que a les vuit del matí vam agrair poder estar assentades en un bus camí de caseta. Sembla mentida com pot passar la nit només amb una ampolla d'aigua i un palet xinès...Uhm... per cert, a vosaltres què us agrada més, el nesquick o el colacao? ;)

De blanc Ariel

Ha arribat el cap de setmana amb més festa de l'any! Aquell divendres ben d'hora al matí vam agafar el cotxe camí de la Pamplona Sanferminera. Després d'un viatge una mica llarguet, ja que ens vam equivocar just a l'arribar a Navarra i vam fer uns quants km de més, vam arribar a casa els tiets just per dinar. A la tarda vam descansar una mica pel vespre vestir-nos de blanc, i aquest cop sí de blanc blanc, i començar la ruta de bars. Primerament un parell de rondes d'un sorbet de xampany que estava realment molt bo mentre ens feiem unes quantes fotos dignes de ser ensenyades... (a veure qui és el graciós amb el cul més guapo, eh? jeje). Després al Niza i a saber a quants bars més passant per un sopar a les barraques regionals, a on el cosí podria haver lligat i tot.. però algú ho va acabar impedint... (des de quan el meu cosí és el novio de ma germana??) El moment crític de la nit va ser quan el grup es va separar en dos entre la multitud i sense mòbils! Sort que ens vam trobar relativament ràpid perquè allà si que la gent es mou com si fóssin formigues, ara que formigues amb no gaire estabilitat... Bé, per aquesta nit ja teniem prou, entre el viatge i el cansament millor retirar aviat que l'endemà tocava més!

Amb l'estòmac sempre ple

Bé, continuaré amb l'estiu. Ja hem arribat a la setmana pre San Fermines. Aquell dilluns vam anar a sopar al costat de la catedral, cuines del món... com es nota que estava de vacances, molta bona vida vaja, jeje... vam quedar com de costum al cul de la lleona i vam acabar la nit fent el toc al Lapsus. El dimecres continuavem tots molt revolucionats i el toc al Parc del Migdia es va convertir en una festa, vaja, jo m'ho vaig passar genial, tan que la nit va acabar d'una manera una mica rara, però bé, quan una té un rampell, té un rampell, i pas res s'hi pot fer! I res... el dijous abans de marxar vam anar a sopar a casa la germaneta, és a dir, un altre sopar per la col·lecció amb una altra imatge pel record, jejeje, tot i que en aquesta ocasió no en faré esment! Conclusió d'aquesta setmana: no marxis gaire lluny si el que vols és quedar-te...

Reflexió....

Bé, petita aturada en el camí. Demà dilluns altre cop a la feina, altra vegada tornar a la rutina. Espero, confio i desitjo recuperar la tranquilitat i l'energia positiva. Moment de fer nous plantejaments, s'ha acabat el pensar, ara toca actuar!

Fini i moni

Intens cap de setmana el que toca ara, cap de setmana que ens va deixar molt probablement una de les imatges més frepants d'aquest estiu i això que a certes edats ja no val escandalitzar-se... Per mi aquella setmana ja va començar el dimarts, dia en què vaig marxar a les vuit de casa i ves a saber a quina hora vaig tornar, després d'un dinar a La Rutlla, una volta per Girona tot buscant una oferta de matalassos del Carrefour, un toc i un sopar... El cap de setmana va arribar ràpid, divendres vaig anar a veure un espectacle de dansa del ventre i el dissabte amb la colla a sopar a Ca La Montse (es deia així a Canet?). Per cert, un dels millors sopars de l'estiu en el que vam riure molt i on gairebé hi vam ser tots. Després del sopar va tocar anar a fer un toc al Lapsus i a meditar si l'endemà anavem o no la platja. Jo finalment no hi vaig pas anar, però tot i això, a la tarda vam quedar per anar a fer un toc al Volta i Volta, i com que la cosa es va anar animant vam acabar sopant al Konig, i com que la cosa encara es va animar més ens vam començar a fer dedicatories escrites en les estovalles de paper (maduixes, estrelles, sols i llunes, entre deu mil coses més, jeje), i com que encara hi havia més ànims i estavem just sota el cul de la lleona algú ens va acabar ensenyant... uhm.. què era que no recordo? ah si, el cul. Tot plegat molt fini i molt moni, jeje. L'endemà dilluns, però, i per sort, vacances! Lliçó d'aquest cap de setmana: cuidado amb les sandàlies.

Onze euros dins una bossa de plàstic

Un cop passat Sant Joan ja estavem a punt per un altre cap de setmana. Aquest cop va tocar anar al Txalaka (no se pas si està ben escrit) a fer unes tapes. L'endemà diumenge a la Rutlla a fer un toc a la tarda. Aquest era el dia en què Espanya va guanyar l'Eurocopa, i conseqüentment, jo la porra! que per cert... els onze euros que vam posar encara estàn dins de la seva bossa de plàstic original, i ara per ara no crec que els tregui mai d'allà... però ja veurem. Aquest va ser el cap de setmana que em va fer aprendre que el que malament comença malament acaba, que quan els dubtes es multipliquen realment no es pot esperar res de bo, tan sols mantenir l'esperança i les ilusions per les coses sense que això sigui garantia d'absolutament res. Però sempre amb un somriure a la cara :)

Una nit happy happy

Dilluns de Sant Joan i soparet al pis amb la colla. Després d'un dilluns de feina, al vespre tocava preparar-ho tot per la nit més curta de l'any. Unes pizzes de Ca l'Albert, una bona coca de Sant Joan i la música d'una emissora de ràdio que encara ningú sap com vam enganxar. Entre fotos i vídeos vam passar una agradable nit que va acabar amb una uiJa (i oju! que era amb J catalana!) per intentar captar l'esperit sabadallenc o vés a saber què! Tal com va dir algú... allò va ser més semblant a una trucada a una línia 900 que a res més.. però l'avantatge principal és que era gratis! Conclusions.... doncs que tots ens acabarem casant (i mira quina sort, tothom amb la seva parella ideal), tindrem molts fills, canviarem de feina i per desgràcia algú haurà d'acabar pagant també moltes pensions perquè set fills de tres dones diferents pot ser la ruina! O sigui, lo més important jeje, que si he de fer cas al got aquest desembre tindré en Miki rendit al meus peus jur jur jur... sort que la fe tampoc es paga! :)

Suc de toronja i sangria de lambrusco

I arriba el cap de setmana pre Sant Joan! Mític cap de setmana... Primer a sopar al De Tapes (suposo que es diu aixís... allà a la cantonada de la plaça independència) i llavors, algú recorda el petit i caríssim suc de maduixa de set euros de la Boheme? Doncs segur que encara recordarà més el famós suc de toronja... i el suc aquell que deia que si acabaves la nit sol et tornaven els diners... o la sangria de lambrusco, quants invents! Aquesta va ser una setmana de molts nervis, plena d'indecisions i fins i tot de sensacions contraries, però tot era qüestió de deixar passar dies. La de boles de xocolata amb cafè i xocolata amb avellanes que em vaig arribar a menjar!

Un gran dilluns (surrealista)

Entre la vaga de transportistes i l'ascens del Girona de fútbol va passar una setmana més. Fins que va arribar el dilluns de passar l'Itv... i quin dilluns! Entre que el cotxe no va passar l'Itv (com sempre, vaja), el minut de meditació del monjo budista del programa l'Ofici de Viure de Catalunya Ràdio que em va fer convertir per un moment amb en Son Goku, el toc al Parc del Migdia amb la colla i el sopar al xino no hi va pas haver moment de pensar gaire. I de fet poc vaig pensar aquell dia... cosa que em va provocar insomni durant una setmana! A partir d'aquell dia vaig començar a perdre el mega flotador acumulat durant l'hivern, alguna cosa de bo havia de portar tant histerisme!

El que poden donar de si unes corbates...

De les maduixeres a les corbates, passant per un sopar al mexicà, que per cert, va ser un robo i una mica més i no sortim vius d'allà, i un intent de concert dels Pets, del qual pràcticament només recordo la cançó Bona nit i el Jo vull ser rei, a part d'un gos gegant que una mica més ens encomana les mil i una puces que devia portar a sobre... Ben congelats (alguns!) vam acabar fent un toc al Lapsus. Les corbates van servir per una petita actuació dels tallers de teatre d'El Galliner i per quelcom més, qui ho havia de dir! Però tot temps al temps.

Maduixeres i maduixes

Avui toca parlar de les grans protagonistes d'aquest estiu: les maduixeres amb les seves maduixes vermelles! Maduixeres al meu balcó, maduixeres a un balcó de Platja d'Aro i una maduixera més a un balcó de Girona. Tot va començar com una broma però en el fons regalar-les em va fer molta ilusió, tot tenia el seu significat. Ara que em sembla a mi que absolutament cap ha arribat viva a dia d'avui... sense anar més lluny les meves s'han acabat cremant amb el sol. Ara bé, el ritual de la maduixa de Sant Joan no ens el va prendre ningú...! I parlant de maduixes no puc pas oblidar les tomateres d'un altre balcó de Girona que aquestes si que fan goig! :)

Els primers bonics dies d'aquest estiu

Avui està essent un dia de reflexió. Tot fent un recorregut mental per aquest estiu que ja hem passat m'adono que per mi va començar a mitjans maig, quan vaig fer els dos primers dies de vacances d'aquest any. Aquests dies els vaig aprofitar per acompanyar a la meva germana a recuperació i també per fer una mica de turista per Girona, en concret per Girona temps de flors. Enmig d'escoles i nens vaig poder comprovar que realment val la pena donar una vol pel barri antic aquests dies, ja que realment té un color ben diferent i un ambient que val la pena visitar. A més, si es pot aprofitar per anar a veure un petit concert als Jardins de l'Àngel i a fer un soparet a la Terra millor que millor. Bonics primers dies per recordar.

Adéu a l'estiu del 2008

Dia 1 de setembre, dia en què se suposa que mig món torna a la normalitat, dia en què començo la segona tongada de vacances. Un bon dia per intentar començar a escriure un blog. A veure què en sortirà!