I res, ja erem diumenge. Matí que em vaig aixecar relativament aviat, just per anar a dinar a casa la tieta. Baixant cap al carrer per les escales amb l'intenció de no haver d'agafar l'ascensor, vaig acabar als trasters i als pàrquings de l'edifici després d'haver tancat darrera meu unes quantes portes d'emergència que només es tornaven a obrir amb clau... que òbviament no tenia... Em vaig mirar les butxaques i únicament hi vaig trobar cincuanta euros i un mòbil. Per sort, la sensació "Tesis" va durar poquet ja que de miracle va aparèixer un noi que em va indicar com sortir d'aquell laberint. Encara puc dir que vaig tenir sort perquè allà dins no sé pas jo si hi havia cobertura! I un cop fóra el carrer vaig anar caminant tranquilament pel passeig camí de casa la tieta. A la tarda va tocar ajuntar-nos amb altres cosins i els seus pekes i vam anar a les fires, a uns quants bars més, a la plaça del Castillo a veure balls tradicionals i a esperar el torito de fuego. Llavors ells ja van marxar i nosaltres vam continuar amb els focs artificials i un sopar a un italiani. No es pot pas dir que perdéssim el temps, jeje. Tot i això vam arribar relativament aviat a casa, que l'endemà tocava el viatge de tornada. En aquesta ocasió en el bus de tornada al pis vam presenciar l'espectacle d'una dona que tenia tota la gent entretinguda amb els seus cants... si ja ho dic jo que l'alcohol no pot ser bo!
L'endemà ja erem dilluns, dia de la tornada cap a casa, a retrobar la gent que només haviem abandonat per un cap de setmana però que ja trobavem a faltar!
L'endemà ja erem dilluns, dia de la tornada cap a casa, a retrobar la gent que només haviem abandonat per un cap de setmana però que ja trobavem a faltar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada