Dos ocellets tancats en una gàbia. Un podria pensar... quina vida més limitada i més trista, però veient-los a vegades els envejo i tot. Es tenen l'un a l'altre i no paren de mostrar-se afecte. Tanta llibertat que tenim i en el fons tan poc que l'aprofitem a vegades. Un punt més per reflexionar. Continuo en el meu camí de canvi de xip.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada