Ja ho sé, no es poden dir paraulotes, però avui he sapigut què és ser víctima d'aquesta ditxosa carretera, que fem cada dia i que no podem evitar. Espero, desitjo i confio que tot acabi amb un espant i que no surtin conseqüencies, el cotxe ja s'arreglarà.
dissabte, 1 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
