Que dura és la vida!

Silencis inexplicables

2010-10-04T22:07:00.004+02:00

Preguntes en busca de respostes. Passos cap endavant que queden novament aturats. Alguna cosa estic fent malament. Tan sols necessito una resposta, sigui la que sigui, ja no demano res. Qualsevol cosa menys un silenci inexplicable...

De color groc!!

2010-07-03T13:44:00.004+02:00

A la que vam veure ahir només li falten les floretes...

Ens estem fent grans

2010-05-01T12:33:00.004+02:00

Ens estem fent grans. L'edat no perdona i ahir va quedar ben demostrat. L'edat et fa dir coses que no hauries dit ni per casualitat als 18 anys, l'edat et demostra que les prioritats van canviant i que una va aprenent a lluitar pel que realment vol, l'edat et demostra que cadascú va trobant de mica en mica el seu camí, l'edat et demostra que hi ha gent que per més temps que passi sempre tindràs al teu costat, l'edat et demostra que cada dia pot ser un gran dia si així t'ho proposes i que ja no et pots permetre el luxe de deixar escapar moments pel simple fet de tenir mandra o voler-se amagar sota una taula. Gran dia el d'ahir!

Resposta inesperada

2010-04-13T21:22:00.005+02:00

El telèfon mai ha estat el meu fort, no m'ha agradat mai gaire i moltes vegades escriure és molt més senzill que quedar-se travat sense saber què dir. Però, com sempre dic, tot el que un fa o deixa de fer té conseqüències, i en aquest cas la conseqüència ha estat una trucada. Què volia aquesta trucada? Doncs de moment encara no ho sé...

Descontrol

2010-03-28T14:05:00.005+02:00

D'aquest escrit només en tinc clar el títol: descontrol. Així és com em sento en aquest moment. Tota la paciència acumulada en dies i fins i tot setmanes se n'ha tornat a anar a prendre vent. Poc més de nou minuts han fet falta per tornar a fer funcionar el meu estressat cervell a tot gas. No anem pas bé!

Sensacions

2010-03-26T14:30:00.003+01:00

Després de a saber quants dies avui he tornat a trepitjar el meu pis. A part de que m'he trobat la nevera pitant i amb dos pius pampalluguejant (que, per cert, encara no s'han apagat), la sensació a l'entrar ha estat molt bona. Serà que és la primavera, el sol, el bon temps, les ganes de posar una mica les coses a lloc. La veritat és que he quedat gratament sorpresa. Per tots aquells qui vegada rere altra em pregunten perquè encara no hi visc continuo sense tenir resposta, però avui només em quedo amb la molt bona sensació que he tingut al passar-hi una estona aquest matí. Serà que, tot i que a vegades les coses no acaben de funcionar del tot, estic contenta!

Pensaments en veu alta

2010-03-16T20:59:00.006+01:00

No heu tingut mai la sensació que l'heu pifiat, però pifiat de debó, i que no sabeu ben bé per on tirar perquè cap de les opcions possibles us acaba de convèncer? Doncs així estic jo últimament. A vegades penso que no n'hi ha per tant, que amb una mica de distància tot es calma, però quan aquesta distància s'escurça tot torna al seu estat inicial pur i dur, fins i tot més accentuat si cap. Per sort no sempre es tracta de coses dolentes, però s'hi converteixen quan es descontrolen. Només hi ha dues opcions, o oblidar-me definitivament del tema o actuar. Estic més decidida a actuar, però després dels passos fets fins el moment ja no sé massa per on continuar. Propera parada en el camí aquest diumenge. Que sigui el que hagi de ser. Llavors només em faltarà actuar tant coherentment com sàpiga. L'he ben pifiat.

Analitzant la situació...

2010-01-28T22:50:00.003+01:00

Avui podriem dir que ha estat un dia de contrastos. Matí tranquil a la feina, dinar animat carregat de nervis i tarda de feina amb ganes de plegar ràpid. I el vespre? Doncs ha estat un vespre de dijous poc habitual, quedant amb grata companyia (almenys per a mi) i vivint una situació surrealista que s'escapa a les ja habituals nits de dissabte al bar de sempre. Tan de bo hi haguéssin excuses, però no, el poder de l'aigua diamantina m'ha superat! Ara a deixar passar dies a veure si se'm passa la tonteria...

Snatam Kaur en concert

2009-10-04T11:49:00.007+02:00

Impressionant concert d'Snatam Kaur aquest divendres a Barcelona. Jo encara no sé captar prou bé les energies que es mouen en aquests tipus de concerts, però tan sols sé que més de la meitat de l'estona vaig estar amb pell de gallina. Un ambient, unes veus i un so excepcionals que van fer connectar més de 2.ooo persones en un sol món durant més de dues hores de concert. A l'entrada i sortida molta gent saludant-se amb llargues abraçades ja donava a entendre el món en el que estàvem. Quantes coses estic aprenent aquest any...

Peri-Quito

2009-09-17T16:31:00.003+02:00

El periquito! Ara que no sé si és en Peri o en Quito... ja m'ho diran els nens quan tornin a buscar-lo...

Records

2009-09-03T22:14:00.001+02:00

Un petit doble record....

Tal dia ha fet un any

2009-09-01T18:51:00.004+02:00

Avui fa just un any que vaig crear aquest bloc. En un principi va servir de vàlvula d'escapament per pair tota una sèrie de circunstàncies que a hores d'ara ja van quedant enrera. Després de l'estiu del 2008 va acabar arribant l'estiu del 2009 i gairebé gairebé aquest també ja ha passat. Moltes coses han canviat durant aquest temps, móns nous s'han creuat pel camí, experiències noves, noves situacions que m'han ajudat a entendre les coses, sobretot les no tant bones, d'una altra manera. Apa doncs, comença el segon any de bloc, si és que tinc idees per posar-hi...

Puta carretera de la vergonya

2009-08-01T17:23:00.002+02:00

Ja ho sé, no es poden dir paraulotes, però avui he sapigut què és ser víctima d'aquesta ditxosa carretera, que fem cada dia i que no podem evitar. Espero, desitjo i confio que tot acabi amb un espant i que no surtin conseqüencies, el cotxe ja s'arreglarà.

Mentalització

2009-07-26T21:35:00.009+02:00

Últimes hores de vacances, fins al setembre que n'arribaran més. Fa molta mandra pensar en la tornada però jo em pregunto... si em toqués la loteria i em caigués del cel per exemple un milió d'euros... voleu dir que no tornaria a treballar?

Amb un nus a l'estòmac

2009-07-22T14:58:00.005+02:00

No hi puc deixar de pensar. Ahir van morir quatre bombers i dos més van resultar greument ferits mentre treballaven intentant d'extingir el foc de l'Horta de Sant Joan. Aquesta tragèdia ha afectat molt properament a un membre de la nostra família que ha perdut a un dels seus companys de feina mentre que un altre és un dels ferits. Simplement esgarrifós. Això podria haver passat a qualsevol i només pensar-ho se'm posen els pèls de punta.

Segurament sigui cert

2009-07-20T12:09:00.005+02:00

"Malgrat que res no canviï, si jo canvio, tot canvia." (Honoré de Balzac)

Feia molt de temps que no escreia cap frase en forma de reflexió al bloc, però avui aquesta en concret m'ha cridat l'atenció... serà que començo a entendre el que vol dir?

Tic, tac, tic, tac, tic, tac...

2009-07-15T22:43:00.004+02:00

A veure si m'hauran d'acabar pagant el viatge a London a mi.... Ja veig a venir que no serà així... però en ment està!

Proper llibre de lectura

2009-07-07T21:20:00.004+02:00

Aquest és un llibre que m'han recomanat i que sense buscar-lo em va caure a les mans diumenge passat. Ara la pregunta és: ja seré capaç de llegir-lo? (interessant pinta, però...)

Massa complicat per a mi...

2009-06-28T21:58:00.009+02:00

Barrejant, barrejant, així vaig deixar el cub:

I al cap de tan sols poc més de dos minuts (cronometrats) algú el va tornar a deixar així:

J. ETS UN CRACK!

pd... el que dóna de si buscar la resolució per internet i practicar durant només una setmana!!

Per molts anys, princeses!

2009-06-27T20:02:00.004+02:00

El meu escrit número 100 va dedicat a les petites. Avui han fet el seu primer anyet! Per molts anys, princeses!

Els Àngels 2009

2009-06-21T21:44:00.013+02:00

A deu minuts de l'arribada després de gairebé dues hores i mitja de caminada:

- M: Em sembla que ens hem equivocat de camí.

- A: Com ho saps?

- M: Perquè aquest camí està ple de teranyines.

Efectivament, per segon any consecutiu ens hem tornat a equivocar de camí just a la última drecera.

Així i tot hem arribat vives al santuari després de creuar-nos amb un bon grapat de ciclistes i un ramat de xais, hem anat a posar un ciri a la Mare de Déu, hem fet un toc, hem mandrejat durant dues hores, hem dinat, i amb l'estòmac ben ple (algunes de l'esperat arròs) hem tornat a baixar. En total més de quatre hores de caminada que acabaran de ben segur en agulletes i algun nas vermell per culpa del sol...

Per què?

2009-06-18T17:30:00.006+02:00

Per què contra més es vol deixar el passat enrera més proves et posa la vida?

Prou malsons!!!

Qui és qui?

2009-06-13T10:56:00.004+02:00

La resta té un passe... (tinguent en compte que van escriure els noms en idioma estranger) però Marichel? En quin idioma està escrit aquest nom?

Autoreflexió

2009-06-12T21:04:00.003+02:00

Estic inquieta. Aquesta ha estat una setmana força estressant. M'he passat bona part d'aquests dies tornant a posar l'habitació de casa els meus pares a lloc després d'haver muntat un armari nou que m'ha obligat a capgirar-ho absolutament tot. Un armari nou, aquí està la qüestió. Mentre l'omplia (a part d'esgarrifar-me del piló de coses que una arriba a acumular durant la vida) no em parava de fer la ditxosa pregunta: què estic fent? No hauria d'estar omplint l'armari del meu pis i no el de casa dels meus pares? Suposo que seria el més lògic... però de moment no acabo de veure'm fent el pas, i lo pitjor de tot, estic segura que canviant tan sols aquest aspecte de la meva vida podria provocar canvis en molts d'altres. Tot plegat, una simple reflexió en veu alta que espero que amb el temps sigui el nou pas cap a un canvi definitiu.

Apufffffffff

2009-06-04T21:12:00.005+02:00

NO PUC MÉS (i el que em queda...)

Endeniva endevinalla...

2009-05-31T14:01:00.005+02:00

A on vam anar a sopar ahir per mil·lèssima vegada en els darrers temps? Millor que passem de les hamburgueses a les amanides que si no acabarem tots fets una bola!!

Ais...

2009-05-28T15:49:00.003+02:00

Només fa tres dies que no veig a les pekes i al germanet i ja els trobo a faltar! a veure veure si al final l'E. no acabarà ni reconeguent a la padrina...

Espectadors de la vida...

2009-05-25T16:02:00.002+02:00

... dels altres!!

El que pot donar de si observar la gent en un diumenge tarda...

Conclusió: tothom o es casa o procrea, perquè de parelles i mainada el món n'està ple! (o no)

En Pelusín

2009-05-19T22:22:00.004+02:00

Pelusín: gatet poruc i enorme resident a Montgat.
Pobre animaló... va tardar més de mitja hora a acostar-se a nosaltres... Tant antisocial tampoc dec ser, no??

Ens n'anem a Madrid!!

2009-05-18T21:55:00.007+02:00

El pack de 6 se'n va a Madrid!!

Stk... comença a mentalitzar-te que agafaràs un avió... ;)

De nou: moltes, moltes gràcies!!!

Ara sí... Girona Temps de Flors!

2009-05-15T22:35:00.006+02:00

Aquest any una mica més i se'ns acaben els dies per anar a veure les flors. Avui ha estat un dia de guiri total. Matí de compres (fallides...), al migdia dinar al BescanÒni (però m'he equivocat a l'hora d'escollir el segon plat...) i a la tarda a veure les flors (amb anotació inclosa en un llibre de visites) i de compres de supermercat (que demà la liarem... si més no a la cuina!). Un dia cansat però ben aprofitat del qual en deixo aquesta imatge...

Les nostres begudes

2009-05-13T21:57:00.003+02:00

Si haguéssim fet aquesta fotografia ara fa més o menys un any hi haguéssim afegit la coca cola sense cafeïna... (avui sí: que dura és la vida!)

Girona Temps de Flors... o no!

2009-05-12T21:35:00.005+02:00

Dissabte passat va començar l'edició d'aquest any del Girona Temps de Flors. Amb ganes, vam començar el recorregut enfilant la pujada de la catedral. Amb prou feines haviem vist uns quants patis quan de cop vam haver de canviar els plans. Motiu? Aquest:

Conclusió: entre una cosa i altra se'ns va fer tard... i les flors i les fotografies han quedat pendents per aquest divendres...

Quina sort tinc de tenir-vos, moltes gràcies!!

2009-05-10T21:47:00.004+02:00

A tots els propietaris d'aquests peus i sabates (excepte dels meus, of course!) i dels que en el moment d'aquesta fotografia no hi ereu però que ja sabeu qui sou, MOLTES GRÀCIES PER AQUEST TANT BONIC DIA QUE M'HEU REGALAT!! Un petó gegant per tots 8!!

Sorpresa i "covardia"

2009-05-09T00:26:00.012+02:00

Setmana dura amb final estrany. Ja deu tenir raó ja un dels companys de la sessió de Kirtan d'aquesta tarda... m'ha dit tres vegades que sóc una "cobarde"... i em pregunto si serà per això que en aquests moments tot em sembla així...:

(Repeteixo perquè cada vegada estic més convençuda que així és: res passa per casualitat.)

L'aneguet lleig

2009-05-06T17:18:00.003+02:00

o maco!

Això sí que és un luxe...

2009-05-05T17:12:00.002+02:00

Aix... què faria jo sense els meus cafès!!

Peuet, peuet

2009-05-04T18:14:00.002+02:00

Ja sé de quin color et pintarem les ungles el proper dia que vinguem a invair-vos casa vostra!! (ara que no seré pas jo qui te les pinti...) Cuideu-vos molt i que la recuperació sigui ben ràpida! :)

Romaní, lavanda i menta

2009-05-03T12:09:00.001+02:00

Romaní, lavanda i menta.

Raspalls de dents

2009-05-02T16:18:00.009+02:00

Ara farà un parell de mesos que van posar un "magatzem" de grues en un polígon industrial que es troba en un dels trajectes que faig habitualment. Aquests trastos em van cridar molt l'atenció i els vaig batejar com "Raspalls de dents".

Màquina expenedora de llet

2009-04-28T21:30:00.007+02:00

Avui hem anat a provar aquest nou invent de la màquina expenedora de llet. Després d'un minut d'aturdiment (això de les màquines no ha sigut, ni és, ni serà mai el meu fort) i de crear una cua de quatre persones darrera nostre hem aconseguit un litre (tot sigui dit, a preu d'or) de la llet dels pagesos de Campllong que venen a través de la màquina expenedora del mercat de Salt. Llàstima que no es pugui vendre llet fresca, però la veritat és que prou bona ha sortit. Ara a tornar-hi... tot sigui per ajudar als pagesos de la provincia!

Frase per tenir-la present

2009-04-15T20:32:00.003+02:00

"Tot allò que la teva ment pot concebre i creure, també ho pots aconseguir." (Napoleon Hill)

"Bona nit, Júlia"

2009-04-14T22:28:00.010+02:00

Dia de tornada a la feina després de sopars, brunyols, fondues de xocolata... Dia llarguet però molt ben aprofitat. Després de dedicar una hora extra a l'empresa (sense cobrar-la) he arribat a casa just per dinar i anar a veure les petites, que ja feia massa que no veia. Després corrent cap a Girona, cap a la presentació del "Bona nit, Júlia". El "Bona nit, Júlia" és el tercer llibre de "Premis literaris, S.L." l'escriptor dels quals felicito desde aquí, perquè la presentació ha estat genial, plena de paraules boniques que serveixen per explicar fins i tot les situacions més doloroses. Ara a fer créixer l'empresa, que després del tercer llibre premiat segur, segur, segur que ben aviat arribarà el quart! :)

Sopar, sopar....?

2009-04-08T22:21:00.006+02:00

Pregunta: quin és el sopar ideal si la teva germana et convida a sopar a casa seva?

Resposta: un bol de llet (desnatada) amb cereals (de règim) i cafè (per sort no descafeinat).

I tot per no embrutir una paella per escalfar menjar preparat!!!

Aquesta me l'apunto... El pròxim cop que la convidi a sopar jo a ella que es prepari...

Avui festa local

2009-04-02T21:48:00.003+02:00

Com m'agrada el dia que haig de penjar aquest cartellet d'"avui festa local" a l'oficina, i més si va acompanyat d'un cap de setmana. De fet ja començo a necessitar vacances de veritat. Els papers ja es tornen a acumular i ja no veig pas res massa clar. Ara per ara millor un descans que dilluns serà un nou dia! Ara a començar el cap de setmana, demà de sopar i concert... (sort que les accions del Santander han revifat una mica...)

L'oportunitat

2009-03-25T15:40:00.003+01:00

"I quan penses dur a terme el teu somni?
-va demanar el Mestre al seu deixeble.
Quan tingui l'oportunitat de fer-ho.
-va respondre.
El Mestre li contestà:
-L'oportunitat mai no arriba. L'oportunitat és aquí..."

(Anthony de Mello)

Per pensar-hi...

Pessimisme/optimisme

2009-03-17T17:14:00.008+01:00

"Un arquer volia caçar la Lluna. Nit rere nit, sense descans, llençava les seves fletxes cap a l'astre. Els veïns van començar a riure-se'n. Inmutable, va continuar llançant les seves fletxes. Mai no va arribar a la Lluna, però va esdevenir el millor arquer del món." (Alejandro Jorodowsky)

Conclusió: lo impossible, impossible és. Ara bé... mai se sap... a lo millor algun dia la vida regalarà alguna agradable sorpresa!

Senyals

2009-03-15T12:12:00.003+01:00

Va voler dir alguna cosa escoltar al mateix moment en dos emissores de ràdio diferents Antònia Font i Els Pets...? I parlar d'un viatge a Londres i veure passar una hostessa de Ryanair pel carrer...? Jo diria que sí!

Aquest any què toca?

2009-03-14T00:19:00.003+01:00

Bé... avui algú m'ha preguntat què plantaria aquesta primavera a les jardineres del pis i la veritat és que encara no en tinc ni idea. Què seràn... maduixes com l'any passat? o castanyes? o carbasses? ;)

Autoconsell

2009-03-08T21:07:00.007+01:00

Autoconsell: si no vols pols no vagis a l'era, però si tot i això encara ets massoca recorda que... la curiositat va matar al gat!!

No n'aprendré mai...

Dia estrany

2009-03-04T21:05:00.005+01:00

Quin dia més estrany. Serà el temps? No ho sé pas, però avui tot plegat ha estat una barreja de sensacions i històries que no porten enlloc.

Primer m'apugen descaradament el cafè amb llet del matí (25 cèntims, que al llarg de la setmana representa pagar un cafè amb llet de més... ) Després vaig al tècnic a buscar el portàtil que s'havia mort i pel que es veu per ressucitar-lo només havia de treure la bateria i tornar-la a posar (per sort no m'ha cobrat res i com que el noi era molt amable tampoc m'ha tractat gaire de tonta...). Més tard vaig a buscar entrades pel teatre per tota la colla i resulta que estàn agotades (ja me sap greu... però hem tingut mala sort, o no hem tingut sort, o no havia de ser, o a lo millor se'ns presenta un plan millor, mai se sap...). I en tornar de comprar del Mercadona va i se'm presenta el dilema del dia i amb el pas que vaig de la setmana i tot (en fi serafí, ja ho diuen que el món dóna moltes voltes i que tot torna. I jo que em negava a admetre-ho...).

Apa, prou paranoies per avui!

Brbrbrbr...

2009-03-03T16:52:00.002+01:00

Només sé que no sé res... Apa, per avui una frase com el meu estat d'ànims, i com el dia, vaja. Brbrbrbr........

D'on no n'hi ha, no en raja

2009-02-25T16:56:00.004+01:00

No sé perquè però amb determinades coses la intuició no em sol fallar. Cert que majoritàriament són coses negatives peròooooo, sense entrar en detalls, ha tornat a passar: d'on no n'hi ha, no en pot rajar! Prou d'esperar respostes, realment no val la pena barallar-s'hi (mentalment, of course!).

Si vols, pots!

2009-02-20T21:51:00.004+01:00

"En el teu interior tens la divina capacitat de manifestar i atraure tot el que necessites o desitjes." (Wyner Dyer)

Frase per començar amb energia el cap de setmana: si vols, pots!

Cotxe-tortuga-gris

2009-02-18T18:44:00.003+01:00

Dos dies seguits trobant-me el mateix cotxe-tortuga-gris per la carretera tornant de la feina cap a casa a quarts de quatre de la tarda. Quines coincidències, i més tinguent en compte que me l'he trobat també en altres ocasions. La diferència d'ahir en avui és que ahir una mica més i provoca un accident entre quatre cotxes, entre ells el meu, dos vàren topar i el cotxe-tortuga-gris i el meu es van salvar de miracle. Aquests cotxes tortuga són més perillosos que els bólidos que t'adelanten en un microsegon. A veure, veure si hauré de fer com cert company de feina que marxava a les tres menys deu amb l'excusa que sempre es trobava al mateix tractor per la carretera...

Coses en comú

2009-02-15T20:59:00.006+01:00

Parlant, parlant ens hem adonat que ma germana i jo desde que ens vam comprar els pisos, cada vegada tenim més coses en comú a banda dels pares i la familia, és clar! A veure fent un repàs ràpid... tenim el mateix pis (una a l'escala A, l'altra a l'escala B), el mateix sofà (una vermell, l'altra beig), la mateixa nevera (una gris, l'altra blanca), les mateixes cadires (una blanques, l'altra taronges i verdes), el mateix matalàs (aquí no hi ha distincions), el mateix armari (cadascuna al seu estil però al cap i a la fi iguals), el mateix sac de dormir (blau), uns mateixos texans (tot i que ella està feta un filiprim i òbviament li queden infinitament millor), el mateix mòbil (una blanc, l'altra gris), el mateix portàtil (uns Toshiba que ara per ara encara sobreviuen), la mateixa marca de cotxe (la gran un model més gran, la petita un model més petit), a sobre a totes dues se'ns han fos els llums del cotxe la mateixa setmana, pesem el mateix (amb 10 cm d'alçada de diferència... mala sort per mi jeje), anem al mateix curset de cuina, som padrines de dues germanetes bessones, i així anar fent... Això si, del que més contenta estic és de tenir la mateixa colla! O sigui, que si o si, li toca aguantar-me per nassos... :P

pd...... a veure qui ho tradueix... "A P L P" ;)

Una cançó pel dia d'avui

2009-02-13T21:02:00.004+01:00

El tren de mitjanit (Sau)

Sovint em sento atrapat

pel meu propi malson

i tinc ganes de cridar

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut

pintant "graffities" en les seves parets.

Molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat

quan em veig en el mirall

no en tinc prou amb somniar,

necessito desfer-me d'aquest pes

que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant

la llegenda d'un vell mariner.

Molta gent que es troba sola

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat

si vius al núvols i estàs deprimit

si la boira ja t'ha acompanyat

cada dia en algun lloc

surt el tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo

és bo saber que no estem sols,

això és bo.

No sempre s'està de sort

no sempre trobaràs el mar

darrera el port.

Hi ha Julietes buscant Romeos

hi ha princeses que busquen dolor.

Si tens el cor solitari

cada dia en algun lloc

puja al tren de mitjanit.

Aquesta cançó ha sonat avui per la ràdio, cap millor pel dia d'avui.

La Bona Sort

2009-02-10T23:08:00.007+01:00

No m'ha agradat massa aquest llibre tot i que el significat és prou bo. Aquí deixo un parell de frases per la reflexió que m'han cridat l'atenció:

- Són molts els que volen tenir Bona Sort, però pocs els que decideixen anar-la a cercar. (La meva traducció: menys queixar-se i més actuar).

- Si ara no tens Bona Sort potser sigui perquè les circunstàncies són les de sempre. Perquè la Bona Sort arribi, convé crear noves circunstàncies. (La meva traducció: les coses no passen per art de màgia).

Les casualitats no existeixen

2009-02-08T22:01:00.005+01:00

Les casualitats no existeixen i aquest cap de setmana ha quedat demostrat. Cap de setmana mogudet, sopar divendres, sopar dissabte, dinar diumenge. Tot i així la tarda-vespre-nit del dissabte va ser diferent a la d'un cap de setmana habitual. Gent diferent, un lloc diferent. Havia de ser així i per sort així va ser. El fet en sí no té més importància i per tant prefereixo ignorar-lo, però cada vegada estic més convençuda que tot passa per alguna cosa i el propòsit amb el qual començo aquesta nova setmana és buscar i trobar el sentit a aquelles petites coses que passen constantment i que poden ajudar a donar un gir al rutinari dia a dia. Segueixo en el procés que vaig començar aquest setembre (més de cinc mesos barallant-me) cap a un canvi de xip definitiu.

No ho entenc

2009-02-04T22:51:00.004+01:00

No ho entenc... treballo en un poble petit, i petit vol dir de només 2.000 habitants, però em sembla a mi que són els 2.000 habitants amb més mobilitat geogràfica d'aquest planeta. Que una va a passar el dia a Barcelona, allà s'hi troba algú del poble, que una va de festa per Girona, allà també hi ha segur algú del poble, que una s'apunta a un curs de cuina, el cuiner també és del poble! Repeteixo... no ho entenc, no ho entenc i no ho entendre mai! Tan costa no veure els clients de l'oficina per tot arreu??

El propòsit de cada diumenge

2009-02-01T21:42:00.005+01:00

Bé, ja hem passat el cap de setmana i estrenem nou mes. Moment ideal per aplicar aquella frase que porto anys i anys i anys repetint cada diumenge: "demà règim"! A veure si serà veritat...

I encara no arriben les vacances...

2009-01-29T22:20:00.004+01:00

Un dia llarg el d'avui, després de treballar fins les vuit hem anat a fer l'entrepà i ara tot just arribo a casa. Només pensar que en menys de deu hores he de tornar a l'oficina... casi que m'estressa. Demà divendres i final de mes, una de les combinacions perfectes per anar de bòlit tot el matí. Mandra em fa només pensar-ho. En fi, si ho deixo dit per escrit igual em mentalitzo més, no? :)

No hi estic d'acord

2009-01-27T17:52:00.006+01:00

"El noranta per cent de l'èxit consisteix senzillament en insistir." (Woody Allen)

Això deu ser un acudit, no...? I es suposa que l'altre 10 per cent és sort?

Problemes logístics

2009-01-26T15:51:00.004+01:00

Doncs sí, ahir diumenge va ser un dia de vàris problemes logístics als pisos. El meu es queda en l'incògnita perquè massa "agradable" no va ser, però el de la germana és de campionat. Això de deixar les claus posades al pany i tancar la porta amb les claus dins et pot portar algún desingust, sobretot si és diumenge i has de fer aixecar al "cerrajero" (tal com diu ella) del llit... 90 euros va costar la broma, 90 euros per fer un sol clic! Jo em vull fer "cerrajera"! En fi... que no hi ha res millor a fer un diumenge matí que dormir...

Frase absurda

2009-01-24T14:20:00.005+01:00

Aquí una frase força comentada aquestes últimes setmanes: "A mi en aquesta vida no em toca viure-ho". Serà cert...?

Existeixen realment els dobles?

2009-01-18T21:06:00.003+01:00

Totalment convençuda que sí! Avui ha quedat demostrat, hem vist el doble del primito C. (o sea que existe un chico igualito a ti corriendo por Girona, como me hubiera gustado que hubieras sido tu!!)

Punt d'inflexió?

2009-01-16T20:18:00.007+01:00

Final de setmana. Avui han passat tres coses que espero siguin el començament d'una època millor:

- un petit canvi a la feina (ara ja tinc targeta de presentació i tot...)
- un petit canvi amb l'àvia (almenys avui hem tornat a baixar les escales)

- la pèrdua de l'últim lligam amb el no res... (això ja sense comentaris)

Ara a començar el cap de setmana, demà cap a Barcelona!
A veure què ens depara el futur...

Parlem-ne ben clar

2009-01-11T22:36:00.004+01:00

Sopar de Reis de colla. I passen les setmanes i tot i haver estat molt bé tots nou a mi encara em queda per omplir el buit que va deixar el desè. Simplement la vida fa que la gent trii camins diferents però a vegades acceptar-ho costa molt més del que un voldria. A vegades simplement queda l'opció de poder recordar els bons moments i això és el que pretenc amb aquest escrit. Res més, les coses són com són i no s'hi pot fer res.

- Anècdota del dia (1): el camí més curt per arribar de Platja d'Aro a casa és passant per Fornells, eh que si germaneta? i això que tenia controlat el camí... santa paciència! ;)

- Anècdota del dia (2): ja tenim mascota! pato o ànec... o el que sigui, però un animalet groc de plàstic que fa de ràdio-termòmetre!

Bonica dedicatoria

2008-12-30T20:55:00.002+01:00

"Que encara que la vida us vulgui posar els peus a terra tingueu sempre el cap als núvols!" I em sembla una filosofia perfecta, o sigui que... a aplicar-la!

Per cert C., ja he començat a llegir el llibre!

Rampoines i rampoines...

2008-12-26T01:30:00.003+01:00

Ara acabem de tornar del tradicional sopar de Nadal de la colla al pis de la germana. Un any més un sopar que no ens ha deixat indiferents. A part del sopar fem cagar el tió i després del regal venen les rampoines... i bé... aquest any han estat tot un èxit. De fet, podem dir que n'hem repartit per a tota la comunitat... a dins de l'ascensor hi hem deixat un Pare Noel, davant la porta del vehí fumetes una capsa amb un objecte "saltiró" i a baix a la porta d'entrada de l'edifici, segons m'han dit, un calendari del proper 2009 perquè ningú perdi el nord! I ara estava recordant... que just en aquest moment (o sigui, les tantes de la nit) d'ara fa un any ens vam quedar set noies tancades dins del meu ascensor... de què va anar que no ens haguéssin de venir a treure els bombers, però per sort, tot va quedar en uns minuts d'expectació encara que a algú una mica més i li agafés un atac de nervis jeje. Doncs ressssss, simplement recordar un any més el sopar de Nadal de la colla i desitjar a tothom que acabeu de passar unes molt bones festes!

Final de setmana!

2008-12-11T21:46:00.002+01:00

Ara per ara només sé que estic a punt de morir congelada, amb un supercostipat que m'ha deixat el nas com una tomata i que demà estaré sola a la selva de l'oficina. Quin gran divendres m'espera!!

I mai millor dit

2008-12-09T17:19:00.004+01:00

"No és que no fem les coses perquè siguin difícils, més aviat les fem difícils perquè no gosem fer-les." (Luci Sèneca)

I això m'ho puc aplicar en un bon grapat de situacions... o sigui que... ja sé el que em toca!

Més lletres...

2008-12-02T21:05:00.003+01:00

Este adiós no maquilla un hasta luego,

este nunca no esconde un ojala,

estas cenizas no juegan con fuego,

este ciego no mira para atrás.

Este notario firma lo que escribo,

esta letra no la protestaré,

ahórrate el acuse de recibo,

estas vísperas son las de después.

A este ruido tan huérfano de padre

no voy a permitirle que taladre

un corazón podrido de latir.

Este pez ya no muere por tu boca,

este loco se va con otra loca,

estos ojos no lloran más por ti.

(J. S.)

Simplement genial...

Gur moRning!

2008-11-29T15:03:00.007+01:00

Així va acabar ahir la setmana, amb soparet al pis! De tema a tema el sopar va donar força de si... :P Vam aprendre a dir als ryanerus rubiales que per anar a l'oficina de turisme han d'anar straight on and right, i que allà sí els donaran el plànol de Girona que tan busquen! També vam aprendre que totes podem ser la Jennifer López encara que alguns pensaven que s'ha de tenir una mica de "base", però vaja, no tothom n'estava convençut... I vam descobrir lo perillós que pot ser quedar-se tancat en un lavabo i que se t'apagui el llum d'un ou d'aigua salada! I bé, vam riure una mica, no? Ahir va quedar palès: hi ha coses que mai canvien... i no sabeu com me n'alegro! :) Per cert, boníssima la coca de poma amb bombons i ratafia!

Pd... I això sonava al cd del cotxe aquest matí... : Te extraño más que nunca y no sé que hacer. Despierto y te recuerdo al amanacer. Me espera otro día por vivir sin tí. El espejo no miente, me veo tan diferente. Me haces falta tú...

Mistèri sense resoldre

2008-11-23T21:48:00.004+01:00

Algú sap què hi feia una anou de macadàmia en el seient de darrera del meu cotxe??? Porto ja setmanes pensant-hi i encara no en tinc ni punyetera idea... ai ai....

Autobus/autocar (caríssim!)

2008-11-23T01:36:00.009+01:00

Aquest matí no sabia pas si continuaria pensant que ahir va ser un bon dia, però després de tenir um malson aquesta nit, que de fet tampoc recordo, puc continuar dient que ahir va ser un bon dia. Vaig començar-lo aixecant-me ben d'hora, just per esmorzar i anar a Santa Coloma a fer el cafè, com tenim costum de fer cada dissabte. Al tornar a casa per dinar vam decidir que a la tarda aniriem a Ikea, i tal dit, tal fet... Un viatge prou distret, amb alguna frase genial de la persona de sempre i unes interessants converses sobre afers econòmics i els fantàstics avantatges de ser singles (perquè això d'anar a Ikea amb parella pot ser motiu de discussió... com alguna que vam presenciar... ais... encara no entenc com la gent s'empenya a comprar coses absurdes! ;)). Al tornar a casa, que tot i anar amb el meu cotxe puc dir que em van tornar, vam anar a comprar un parell de pots de mel i volant a arreglar-nos per anar a sopar a La Rutlla (o no) i cap al teatre a veure un curiós concert d'en Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Tot i que la primera impressió em va ser bastant xocant vaig acabar-m'ho passant francament bé, recomanables cent per cent per passar una estona distreta i divertida, sí senyor! I finalment a fer un toc al Giro, que feia setmanes que no trepitjava i ja tocava!

Lo millor del dia d'ahir: estar amb la millor gent i tornar a xerrar i veure amigues amb qui feia ja massa que no coincidia! (Per cert! divendres soparet... :P).

Pregunta del dia

2008-11-18T17:26:00.003+01:00

És possible que els mosquits no em deixin en pau ni a l'hivern o és que estic passant una segona varicel·la????

Literalment: he sobreviscut el dilluns!

2008-11-17T22:12:00.003+01:00

Avui ha estat un dia complet. Set horetes i algo de feina, estrés per Girona (sobretot per trobar aparcament... fins que al final un simpàtic sudamericà ens ha ajudat a apartar una moto per poder ficar el cotxe en un mini espai...) i classe de ioga. El més destacat del dia, sense cap mena de dubte, la classe de ioga. Una altra classe com aquesta i no en surto viva. Massa postures rares: gato, vaca, espelma, "arado", roca i la millor de totes... la granota!! Qui sigui capaç d'aguantar dos minuts fent la granota és el meu ídol! En fi, que al final de tot hem fet una meditació que tampoc oblidaré fàcilment, això d'estar perdut de nit enmig del mar i haver de nedar per arribar a terra doncs... diguéssim que massa agradable no ha estat! I com ha acabat la classe? doncs amb un exercici de riure però no he estat capaç de fer una sola rialla encara que fos forçada! En fiiiiiiiii, espero demà aixecar-me amb l'esquena al seu lloc, que ja serà un miracle...

A veure si serà veritat...

2008-11-15T14:26:00.005+01:00

Avui parlant parlant ja he trobat el propòsit pel proper 2009 ja que per aquest 2008 ho veig MOLT complicat... anar a VIURE al PIS! i ho deixo per escrit a veure si així me'n faig una mica més a l'idea... Aquí queda! Molt bon dissabte!

Frase interessant...

2008-11-11T17:43:00.005+01:00

"Sovint trobem el nostre destí en els camins que agafem per evitar-lo." (Jean de la Fontaine)

Així jo últimament no em dec pas estar equivocant tant com em pensava...

El que hi ha i el que hi haurà sempre...

2008-11-07T21:59:00.008+01:00

Calle Melancolía (Joaquin Sabina)
Como quien viaja a lomos de una yegua sombría
por la ciudad camino, no preguntes adónde,
busco acaso un encuentro que me ilumine el día
y no hallo más que puertas que niegan lo que esconden.
Las chimeneas vierten su vómito de humo
a un cielo cada vez más lejano y más alto,
por las paredes ocres se desparrama el zumo
de una fruta de sangre crecida en el asfalto.
Ya el campo estará verde, debe ser primavera,
cruza por mi mirada un tren interminable,
el barrio donde habito no es una ninguna pradera
desolado paisaje de antenas y de cables.

Vivo en el número 7, calle Melancolía

quiero mudarme hace años al barrio de la alegría

pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía,

en la escalera me siento a silbar mi melodía.

Como quien viaja a bordo de un barco enloquecido

que viene de la noche y va a ninguna parte,

así mis pies descienden la cuesta del olvido

fatigados de tanto andar sin encontrarte.

Luego de vuelta a casa, enciendo un cigarrillo,

ordeno mis papeles, resuelvo un crucigrama,

me enfado con las sombras que pueblan los pasillos

y me abrazo a la ausencia que dejas en mi cama.

Trepo por tu recuerdo como una enredadera

que no encuentra ventana donde agarrarse. Soy,

esa absurda epidemia que sufren las aceras,

si quieres encontrarme ya sabes dónde estoy...

Vivo en el número 7, calle Melancolía,

quiero mudarme hace años al barrio de la alegría

pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía,

en la escalera me siento a silbar mi melodía.

Justificacions

2008-11-03T17:24:00.004+01:00

"Qui no té valentia troba sempre una filosofia que el justifica." Albert Camús

Si si... fins que s'arriba a l'agonia i un ja no sap com ensortir-se'n...

Mini vacances

2008-11-02T16:37:00.006+01:00

Cinc dies de vacances i ben aprofitats. Realment feia falta un break a la feina, lo dolent és que demà s'hi ha de tornar... i cada vegada se'm fa més pujada amunt però bé, d'algo hem de viure no? Doncs res, explico una mica aquests dies. El dimecres, tot i que feia un fred considerable, vam anar a la fira de mostres i a la cantada d'havaneres a les escales de la catedral. Aquí vam arribar a conclusions importants sobre les xancletes... vaja, que al final les coses deuen tenir una explicació i tot! ;) Tot i que ens vam jugar un costipat de cul jo m'ho vaig passar molt bé, no hi havia anat mai i encara que no hi hagués massa gent va valdre la pena. Dijous va ser un dia de compres, tirar la casa per la finestra mentre que les accions del Santander es recuperaven (la bona noticia d'aquests dies perquè jo ja me veia a la ruina! jeje). A la tarda vaig anar a veure les petitones i així ja va arribar el divendres. Divendres? doncs dia estressant, més compres (encara que fallides) i a la tarda reunió social al pis, que amb la tonteria va acabar amb un sopar i arribant a casa passada la mitja nit. I dissabte... doncs un dia bonic, no? Compres, neteja del pis, estrés, tocs (un dels quals molt piji jeje), passeig per Girona i sopar de colla. No em puc pas queixar! Referent al sopar de colla... doncs bona tria del restaurant i bon funcionament del joc dels paperets i les cadires, no hi ha res com tenir idees genials com les de la germaneta! Ara que a mi encara no em va quedar clar si els nois de l'equip de bàsquet jugaven a caniques o amb pilotes... Algun dia faré una llista de frases genials que surten de certa persona perquè no tenen desperdici :D I avui ja som diumenge, dia de reflexió, perquè aquests dies han acabat amb ressaca (i no precisament del vi del sopar d'ahir), no hauria d'haver sigut així però ha estat inevitable. O sigui, tornar a respirar fons i començar de nou!

Brbrbrbr

2008-10-23T15:53:00.004+02:00

Coses que podria fer aquesta tarda:

- Fer una supermigdiada (que la necessito)

- Anar a netejar el pis (bueno això encara no és tan estrictament necessari)

- Anar de compres (és urgent trobar uns texans per fires)

- Anar a veure les pekes (que s'estan convertint en dues boletes humanes)

- Desaparèixer a l'altra punta de món (la millor opcions de totes)

Però què hauré de fer? anar a treballar......... :(

Somnis

2008-10-22T17:30:00.007+02:00

Els teus somnis (Sopa de cabra)

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
on tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents? el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

Suposo que deu ser veritat!

2008-10-20T17:21:00.006+02:00

"Perquè pugui sorgir el possible, cal intentar una vegada i una altra l'impossible." (Hermann Hesse)

Ja n'és de complicat el món ja...

M'he estressat

2008-10-18T10:49:00.006+02:00

Planning del dia:

Primerament fer l'esforç d'aixecar-me i baixar a la cuina a esmorzar.
Anar a l'espai a veure si trobo un jersei que ja sé jo que no trobaré.
Tornar a casa i passar-me pel pis a deixar un piló de coses (entre elles una taula...).
Dinar.
Arreglar-me per sortir altre cop de casa (planxes incloses).
Tornar a baixar a Girona per anar a donar un vol (caminar una mica, d'acord, però també anar a fer un cafè eh).
Tornar cap al poble i anar a fer l'entrepà.
Anar a teatre (això era la única cosa clara que ahir a la tarda sabia que havia de fer avui).
I suposo que després o un toc o anar directament a hivernar!

Em mentalitzo i m'aixeco! Bon dissabte a tothom!

ohmmmmmmmmmmmm.....

2008-10-14T18:12:00.005+02:00

"Kundalini yoga: un tipo de Yoga que ha demostrado en los últimos años y en todo el mundo su eficacia en dar una experiencia de vitalidad, serenidad y equilibrio. "

Experiència de vitalitat: un estrés...

Serenitat: no falta ni poc per aconseguir-la!

Equilibri: mentre no sigui a peu coix...

Algun dia potser descobreixo tot això si és que no m'ofego abans amb la respiració de foc! Sat, Nam...

Dilluns que ve, més!

Vivo en el número siete, calle melancolia... (J.S.)

2008-10-12T12:49:00.004+02:00

Dues vegades en una setmana. Dues vegades en dos dies decisius, el començament de setmana i el dissabte, dia ja complicat de per si. Casualitat o Llei de Murphy? tinguent en compte que sóc de la gent que pensa que les casualitats no existeixen diré directament que és Llei de Murphy. El costat positiu és la tranquilitat de poder caminar per Girona tornant a trepitjar tots aquells llocs que tan sols poques setmanes enrera em creàven tan mala sensació. Carrers plens de gent, com a ple estiu, La Rambla plena de families passejant un dissabte tarda, les botigues amb el seu moviment habitual... I altre cop a trepitjar el Konig, La Terra, El Lapsus. En fi... que pas val la pena pensar més! Ja hem sobreviscut el dissabte i ara anem pel diumenge!

I un altre cap de setmana...

2008-10-10T15:57:00.002+02:00

Meditant i preparant-me psicològicament pel cap de setmana... Últimament són una tortura psicològica intensiva, espero que aquest sigui millor! Bon començament de cap de setmana per a tothom!

Ser valent

2008-10-08T17:28:00.002+02:00

"Quan no podem canviar la situació en la qual ens enfrontem, el repte consisteix a canviar-nos nosaltres mateixos" (Viktor Frankl).

A vegades per més que trobem a faltar hi ha coses que són com són, la situació no la podem canviar, no depèn de nosaltres. Últimament estic descobrint (i ja sé que vaig tard) que el truc consisteix en ser prou valent com per aprofitar el que realment encara podem tenir, i que pot ser molt, però a vegades ens ho fem tan difícil que ho donem tot per perdut.

Blau versus grana

2008-10-06T22:15:00.000+02:00

Avui teoricament estava essent un dia ensopit, un dilluns qualsevol, però altre cop s'ha convertit en un dilluns surrealista. Tot ha estat agafar el cotxe camí de Girona per anar cap a yoga que les coses han començat a canviar. Avui ens hem desviat de la ruta habitual i hem hagut d'entrar dins Girona ciutat per anar a comprar unes sabates. Aquí ja han començat les sorpreses. Imatges que dius... no pot ser!! però són... i llavors ja només es tracta de provocar les situacions i ja venen soles. Jo pensava que hi havia coses que ja havia superat als quinze anys (vaja potser als vint jeje) però estic veient que amb 29 puc arribar a ser encara més criatura... però d'això es deu tractar la vida, deixar-se portar de tant en tant per la tonteria encara que sigui per fer-te feliç tan sols per un moment. Després de demanar als àngels que trobéssim aparcament ben ràpid hem anat cap a la classe. Pel camí ens hem tornat a parar a la pastisseria àrab i a banda de la compra ens han afegit unes pastetes de més, nyam! I finalment la classe de yoga... què explicar-ne... doncs que me sembla a mi que hi ha alguna cosa que no acabo d'entendre perquè mig món surt volant pels núvols i jo en canvi acabo amb un mal de cap que em costa dues hores recuperar-me. De fet, avui hi ha hagut algú que no ha pogut ni tornar el cotxe, pel que es veu li ha donat un "pelotazo", i mai millor dit. Amb tot ja sé que aquest escrit deu semblar una mica estrany, una mica complicat d'entendre potser, però en el fons ja dic jo, no val la pena entendre res! :)

Paraules més repetides de la tarda: que fort!

Conclusió del dia: les casualitats no existeixen, la vida et posa a prova.

El descobriment del cap de setmana

2008-10-05T13:54:00.000+02:00

M'actualitzo definitivament a aquest cap de setmana (tot i que encara em queda alguna cosa per explicar d'aquest setembre...). Ahir va ser un dia de dinars i sopars. Vam tenir dinar de cosins a casa la germaneta i al vespre tele i pizzes al meu pis. Al dinar enmig de tres parelles i una criatura tot semblava semisurrealista. Se suposa que la vida ha d'acabar més o menys així per més de mig món, però vaja, a mi em toca ser de l'altre mig que es busca la vida intentant de trobar alguna explicació raonable de perquè no se'n va a viure definitivament al seu pis... ja sé que una cosa no té a veure amb l'altra però no sé pas jo si tot té a veure amb tot.

El toc d'humor del dia: algú sap de qui va ser l'aniversari el divendres passat? segur que ho teniu a la punta de la llengua...

Coses que em passen pel cap

2008-10-04T19:20:00.002+02:00

Per exemple:

Començar la setmana amb il·lusió i ganes.
Quedar per anar a fer un toc amb la millor gent.
Comprar un pijama.
Esperar mitja hora qui no arriba.
Anar de compres al Mercadona, encara que només sigui per comprar una barra de pa i una bossa de Lays.
Anar a sopar en un petit i bonic restaurant.
Pagar un compte que no és el teu.
Agafar el cotxe i recular a mig camí.
Prendre una decisió no encertada.
Comprar menjar i mirar una bona pel·lícula.
Acabar el dia com el rosari de l'aurora.
Sobreviure el cap de setmana.
Acabar-lo amb una conversa reconfortant.

Electritzants, hipnotitzants...

2008-10-02T20:51:00.001+02:00

Avui em quedo amb l'imatge del dia: uns ulls simplement electritzants, hipnotitzants... Això dels ulls clars, blaus-verd-mel o del color que sigui, mai ha estat una cosa que m'hagi cridat especialment l'atenció, uns ulls bonics, sí, però res a envejar a uns ulls marrons de tota la vida. Avui, però, ha estat diferent. L'imatge d'aquells ulls m'ha vingut a la ment durant tota la tarda, un gran contrast respecte aquelles mirades i aquelles cares que a vegades fa tanta por recordar...

Ni blanc, ni negre

2008-09-30T21:10:00.000+02:00

Blanc: el color blanc s'associa a la llum, la bondat, l'innocència, la puresa, se'l considera el color de la perfecció. Per lo general té una connotació positiva i pot representar un inici afortunat.
Negre: el color negre representa el poder, l'elegància, la formalitat, la mort i el mistèri. És el color més enigmàtic i s'associa a la por i a lo desconegut, també al prestigi i a la seriositat.

La vida, un mig camí entre el blanc i el negre.

Sense paraules

2008-09-29T17:15:00.001+02:00

"Si tens cap amor, deixa'l lliure; si torna a tu, és perquè és teu; si no torna és perquè mai ho va ser."

Aquesta frase m'ha impactat, no fa falta absolutament cap comentari, no es pot dir de manera més simple per dur que sigui.

Moments

2008-09-28T10:46:00.000+02:00

Bé, un cap de setmana més per a la reflexió. Ahir gairebé la colla al complet vam anar a sopar a casa la germaneta. El sopar va ser un èxit, un menú que ningú esperava i que tothom va trobar excel·lent i un bonic ambient a colla amb unes partides a la wii incloses. El que vaig aprendre ahir a la nit, o més ben dit, avui al matí, és que no val la pena perdre moments així deixant que altres pensaments no tan positius t'invaeixin. Simplement no val la pena, perquè mai s'hi acaba guanyant res, tan sols acabes perdent el moment, moment que no torna. I de què està feta la vida sino de moments?

Les dues princesetes i el rei

2008-09-27T19:54:00.000+02:00

Dia 27 de juny de 2008. El dia amb la noticia més bonica de tot l'estiu. Les bessonetes van néixer després que la seva mare estigués uns llargs últims mesos de repós. Tot va anar molt bé i van néixer amb prou pes com per no haver d'anar ni tan sols a l'incubadora, i amb només tres dies ja estàven mare i petites a casa. Nosaltres no les vam anar a conèixer fins que no van arribar a Anglès. Aquell dia el germanet estava molt revolucionat, no acabava d'entendre que era això de tenir dues germanetes de cop i tantes atencions per part de la gent, però de mica en mica ha anat entent que ell és i sempre serà el rei de la casa! Al cap de poquetes setmanes els pares ens van anunciar una bona noticia, la meva germana i jo seriem les padrines de les nenes i els pekes els padrins, o sigui que ja ens podiem anar preparant pel bateig! El bateig va ser a la tarda de l'11 de setembre. Elles ben guapes amb els seus vestidets blancs amb llacets blaus i sabatetes blaves i nosaltres amb els nostres vestits de mudar. Ara ja podiem dir que erem oficialment padrines :)

Avui, després de massa dies sense haver passat per casa seva, les he anat a veure. Estàn guapíssimes, han crescut molt i cada dia riuen més i es mouen més i t'entenen més i te les menjaries més! Amb la seva mare realment hem disfrutat dels seus avenços, ja n'hi ha una que sap com amagar-se sota les mantes... quin nervi de petitona! Ja dic jo, serà com el seu germanet gran, o sigui, una revolució! :) L'altra és més tranquil·leta, però vaja, que amb dos germanets com els que té em sembla a mi que la tranquil·litat s'acabarà aviat :P. I no em penso pas oblidar del germanet, el bitxo més guapo, simpàtic i més bitxo dels bitxos que ens poguem trobar! :)

Per cert, moltes felicitats a les petitones que avui han fet tres mesets!

Portes...

2008-09-26T16:28:00.001+02:00

"És llei de vida que cada vegada que se'ns tanca una porta se'ns n'obre una altra. El problema és que sovint mirem amb massa insistència cap al passat i enyorem la porta tancada amb tant d'afany que no veiem la que se'ns acaba d'obrir." (Albert Schweitzer)