No heu tingut mai la sensació que l'heu pifiat, però pifiat de debó, i que no sabeu ben bé per on tirar perquè cap de les opcions possibles us acaba de convèncer? Doncs així estic jo últimament. A vegades penso que no n'hi ha per tant, que amb una mica de distància tot es calma, però quan aquesta distància s'escurça tot torna al seu estat inicial pur i dur, fins i tot més accentuat si cap. Per sort no sempre es tracta de coses dolentes, però s'hi converteixen quan es descontrolen. Només hi ha dues opcions, o oblidar-me definitivament del tema o actuar. Estic més decidida a actuar, però després dels passos fets fins el moment ja no sé massa per on continuar. Propera parada en el camí aquest diumenge. Que sigui el que hagi de ser. Llavors només em faltarà actuar tant coherentment com sàpiga. L'he ben pifiat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ei, Anna!
Òndia, la veritat és que no entenc què vols dir amb "L'he ben pifiat"... Però el que tinc ben clar (vaja, o força clar...) és que entre oblidar-te del tema o actuar n'hi ha una de molt menys difícil que l'altra: actuar. I també que n'hi ha una que passi el que passi et deixarà més tranquil·la que l'altra: actuar. (t'imagines preguntar-te durant vés a saber quant temps "què hauria passsat si..."?). De fet, al capdavall, fins i tot decidir no fer res també es deu poder considerar una manera d'actuar...
Ep! Que com sempre la teoria és fàcil... Però poques vegades les grans coses han esdevingut per no haver fet re...
Molta sort (buscada) i molts ànims!
Pengim-penjam, ja he actuat, ara a esperar resposta, ja no fa falta que arribi diumenge... ara ja puc endur-me el pinyo en quasevol moment!
Anna, ja ho he trobat (l'ordinador s'havia quedat a l'any 2002..... ).
A aquest ordinador se li'n va l'olla....
Per cert: ahir vaig escriure un comentari en el missatge anterior... clar, jo estava encara al febrer del 2002.COM PASSA EL TEMPS !!! A veure si m'el contesteu, encara que riureu una llarga estona perque no lliga res.... (però almenys contesteu ja que m'hi vaig esforçar MOLT .
Anna, deixa't portar per la teva intuició, i no et faci vergonya res.... si has anar a fer un toc a un gran centre comercial perquè el destí ho ha volgut així, HI VAS !!!
(la teoria és fàcil, oi? )
Publica un comentari a l'entrada