No hi puc deixar de pensar. Ahir van morir quatre bombers i dos més van resultar greument ferits mentre treballaven intentant d'extingir el foc de l'Horta de Sant Joan. Aquesta tragèdia ha afectat molt properament a un membre de la nostra família que ha perdut a un dels seus companys de feina mentre que un altre és un dels ferits. Simplement esgarrifós. Això podria haver passat a qualsevol i només pensar-ho se'm posen els pèls de punta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
el que no passa en un any, passa en un instant...
Últimament hi han molts accidents... de persones joves.... les persones ens hem de concienciar a l'hora de posar-nos davant del volant del cotxe: LA VIDA ÉS MOLT IMPORTANT PER HAVER DE MORIR PER UN DESCUIT....
Quan una persona mor, en realitat s'està morint tota la seva família..... ( els familiars i els amics són els que queden perjudicats.... ).
És davant d'aquestes situacions quan es fa un nus a l'estomac....
Només vull agrair la feina feta pels bombers..... arriscar la seva vida a canvi d'ajudar als altres no tothom està disposat a fer-ho.
Em sembla que hi ha persones que es mereixen molt més que UN MONUMENT !!!
I per desgràcia aquesta setmana passada va ser molt dura. En un poble de 2.000 habitants dos joves van morir en accidents de trànsit, dos joves que no arribaven ni a l'edat que tenim nosaltres...
Nois a disfrutar de la vida, que això són quatre dies!
I ben cert, gran feina la dels bombers, molt més perillosa del que realment en som conscients la majoria dels mortals.
Publica un comentari a l'entrada