dimecres, 22 de juliol del 2009

Amb un nus a l'estòmac

No hi puc deixar de pensar. Ahir van morir quatre bombers i dos més van resultar greument ferits mentre treballaven intentant d'extingir el foc de l'Horta de Sant Joan. Aquesta tragèdia ha afectat molt properament a un membre de la nostra família que ha perdut a un dels seus companys de feina mentre que un altre és un dels ferits. Simplement esgarrifós. Això podria haver passat a qualsevol i només pensar-ho se'm posen els pèls de punta.

4 comentaris:

stk ha dit...

el que no passa en un any, passa en un instant...

ftm ha dit...

Últimament hi han molts accidents... de persones joves.... les persones ens hem de concienciar a l'hora de posar-nos davant del volant del cotxe: LA VIDA ÉS MOLT IMPORTANT PER HAVER DE MORIR PER UN DESCUIT....
Quan una persona mor, en realitat s'està morint tota la seva família..... ( els familiars i els amics són els que queden perjudicats.... ).

És davant d'aquestes situacions quan es fa un nus a l'estomac....

stk ha dit...

Només vull agrair la feina feta pels bombers..... arriscar la seva vida a canvi d'ajudar als altres no tothom està disposat a fer-ho.

Em sembla que hi ha persones que es mereixen molt més que UN MONUMENT !!!

Anna ha dit...

I per desgràcia aquesta setmana passada va ser molt dura. En un poble de 2.000 habitants dos joves van morir en accidents de trànsit, dos joves que no arribaven ni a l'edat que tenim nosaltres...

Nois a disfrutar de la vida, que això són quatre dies!

I ben cert, gran feina la dels bombers, molt més perillosa del que realment en som conscients la majoria dels mortals.